 |
|
|
|
El grup ciutadà de suport a les monges Caputxines de Manresa no descarta realitzar una tancada dins el convent si el cas de les religioses no es desencalla aviat. Així ho ha explicat a aquest diari Ramon Payàs, un dels impulsors de la nova plataforma 379, en referència als anys que les monges fa que són al convent de Sant Carles de Barromeu, ubicat al carrer Talamanca.
Passats gairebé quatre segles, ara només queden quatre monges a la comunitat, totes elles d’avançada edat, i des de fa mesos, estan en peu de guerra amb el Bisbat de Vic, que es va oposar a la cessió que les germanes volien fer del monestir a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM). L’entitat volia construir-hi una residència per a gent gran i, a canvi, cuidaria de les Caputxines fins el final. Aquest era el tracte i, de fet, la FSSM ja feia uns mesos que estava instal·lada al convent, però la negativa del bisbe va fer que la fundació es veiés obligada a marxar el passat desembre. Les monges van perdre les tres cuidadores de la FSSM que les ajudaven i denuncien que des d’aleshores estan desateses. El Bisbat, en canvi, ha reiterat en diverses ocasions que sí que estan ateses.
El grup de suport va sorgir el passat abril, a causa de l’estancament de les negociacions. Des de llavors ha organitzat concerts i altres activitats culturals per fer ressò del cas i buscar una solució per a les monges. També està estudiant el cas per donar cobertura jurídica a les religioses. Payàs explica que “estem buscant advocats especialitzats en Dret Canònic perquè ens puguin assessorar. Necessitem saber si tenim opcions o si realment el Bisbe té raó i hem de buscar una altra alternativa”. En aquest cas, assegura, “cal que tota la ciutat vagi de la mà, sobretot Ajuntament, FSSM i Caputxines, per fer una proposta conjunta al Bisbe que no pugui rebutjar, com ara una cessió a 90 anys”. Ara per ara, però, les monges lamenten que tot i haver rebut visites de l’alcalde, de l’orde i també del Bisbat, “tothom està quiet i callat”.
La “caputxinada”
És en aquest context que apareix la idea de “la caputxinada”, com diu Payàs. “De moment farem tota la pressió possible i sempre amb correcció. Però si no trobem una solució davant el Bisbe, no descartem tancar-nos; ja ho hem parlat amb elles en diverses ocasions i hi estan d’acord. Però no podem fer el ridícul, no ens podem tancar aquí quatre persones. Necessitem reunir suports i així, com més siguem, més lluny podem arribar”, argumenta.
Activitats durant tot l'any
Tot i que l’associació és encara molt jove, ja compta amb una trentena de participants. El 25 de maig van celebrar el primer dels actes organitzats en favor de les Caputxines, un concert del Cor de Cambra del Conservatori Municipal de Música de Manresa que va aplegar un centenar de persones a l’església que hi ha annexa al monestir. L’endemà, va ser el grup coral En Clau de Bages qui va tornar a omplir de públic l’església. Uns dies més tard, el 8 de juny, la historiadora Lluïsa Font, del Centre d’Estudis del Bages, va oferir la xerrada Coneguem les Caputxines de Manresa, enfocada a explicar la història i el vincle d’aquesta comunitat religiosa amb la ciutat. El proper acte tindrà lloc l’1 de juliol i serà un concert a càrrec de la Coral Ressons de Calaf.
Payàs assegura que a partir de setembre i fins desembre, “tots els mesos estan complerts”, és a dir, que la plataforma ja té un acte mensual programat i confirmat. Els fons recaptats es destinen, de moment, a cobrir les despeses d’organització. “Si necessitem diners per pagar un advocat, per exemple, o per dur a terme altres accions, ja veurem com ho fem. De moment només demanem la voluntat per cobrir les despeses”, diu l’impulsor de la plataforma, que té el seu lligam amb el convent perquè la seva família era l’encarregada de fabricar les màquines per fer hòsties, principal activitat econòmica de les Caputxines fins fa pocs anys, quan van haver de traspassar-la perquè ja eren massa grans per treballar.
|
