|
|
|
Aquest divendres 14 de juliol es farà una caminada popular des de Manresa fins al Monestir de Sant Benet en el marc de la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa. L’objectiu és recordar la visita que van fer a Sant Benet el 26 de març de 1892 els delegats de la Unió Catalanista, reunits a la capital del Bages per aprovar les Bases per a una Constitució Regional Catalana.
La caminada, organitzada per la Comissió del 125 aniversari de les Bases, l’Ajuntament de Manresa i el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, sortirà a les 7 de la tarda del costat del Viena, establiment col·laborador, als Trullols. Passarà per Viladordis, tindrà un recorregut de nou quilòmetres amb molt poc desnivell i serà apte per a totes les edats. Hi haurà avituallaments a la sortida i a l’arribada i tots els participants rebran un obsequi. A més, un cop al monestir, podran fer una visita turística gratuïta gràcies a la col·laboració de Món Sant Benet. La tornada es podrà fer en bus a partir de dos quarts de deu de la nit fins al punt de la sortida, als Trullols.
Places pràcticament esgotades Aquest dijous, l'Ajuntament ha fet públic que les 185 places que es van posar a la venda de manera anticipada estan ja exhaurides i que només en queden una quinzena de disponibles per aquest divendres, una estona abans de la sortida, per completar el total de 200, la xifra màxima que s'ha determinat des de l'organització. El romànic, símbol nacional El 1892, el matí del dissabte 26 de març, els delegats de la primera Assemblea de la Unió Catalanista, que es celebrava a Manresa i que l’endemà va aprovar les Bases per a una Constitució Regional Catalana, van fer una excursió a Sant Benet de Bages en carruatges. Els delegats hi van anar perquè l’estil romànic era considerat, des de la Renaixença, el símbol i l’estil propi de la nació catalana.
Aleshores, a Sant Benet només es conservaven en bon estat l’església, on encara s’hi celebraven oficis religiosos, els retaules i l’hostatgeria, que era utilitzada com habitatges per als treballadors d’una indústria tèxtil propera que era propietat, entre altres, d’Elisa Carbó, mare de Ramon Casas. |