 |
|
|
|
La recollida de residus porta a porta s’estén. Actualment a la Catalunya Central hi ha prop d’una trentena d’ajuntaments que han apostat per aquest sistema i una trentena més tenen previst fer-ho en els pròxims mesos. Per ara, Osona és la comarca amb més implantació del porta a porta. I el Berguedà i l’Anoia fan una aposta forta de futur en aquest sentit. Entre els motius hi ha la reducció de costos i la millora que s’ha demostrat que aquest sistema suposa en les quotes de reciclatge.
Aquest mètode, que substitueix els contenidors del carrer per la recollida de les deixalles a la porta de cada casa amb un calendari preestablert, funciona a prop d’una trentena de municipis que en total sumen una població de 75.000 habitants. Tona és el municipi més gran que gestiona els residus d’aquesta manera, segons dades de l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta. També és el que fa més temps que ho fa, des de l’any 2000.
Precisament, la comarca d’Osona és la que té més municipis amb aquest sistema, ja sigui a través del consell comarcal o a través de la Mancomunitat de la Plana. A la vintena que ja ho apliquen està previst que s’hi afegeixi Sant Julià de Vilatorta abans que acabi l’any. I a Vic, l’alcaldessa, Anna Erra, va anunciar recentment que l’any que ve engegaran el porta a porta però només al nucli històric.
A l’Anoia, una quinzena de municipis començaran, aquest 2017, a recollir els residus amb el sistema porta a porta. El Consell Comarcal de l’Anoia ha aprovat la implantació del sistema i ha convocat el concurs per a l’adjudicació del contracte de prestació d’aquest servei a aquests municipis. A Calaf, el projecte perquè gestioni la recollida porta a porta la Mancomunitat de l’Alta Segarra està encallat. I a la capital, Igualada, el tinent d’alcalde de Qualitat Urbana, Jordi Pont, ha explicat que “assumim el concepte del porta a porta, però no del model”, i explica que “volem tendir a identificar el generador dels residus per tal d’incentivar o penalitzar”. L’Ajuntament ha encarregat un estudi per sensoritzar contenidors i fer una prova pilot. Es recollirà la fracció orgànica de 200 grans productors amb el porta a porta.
Els 31 municipis del Berguedà acaben d’acordar implantar una nova gestió dels residus, que s’adaptarà a la realitat de cada municipi. Segons Francesc Xavier Francàs, conseller de residus del Consell Comarcal del Berguedà, s’implantarà el sistema porta a porta als municipis més grans. En total onze. Mentre que en els més petits, s’aposta per les illetes ecològiques que seran tancades i només s’hi podrà entrar amb un codi que tindrà cada habitant a títol individual. “L’objectiu és implantar un pla pilot a l’Alt Berguedà a principis de 2018”, explica.
També el Solsonès està en ple moment de canvi. Segons explica el conseller comarcal de Medi Ambient, Albert Bajona, s’ha demanat una subvenció per fer un estudi de com s’ha de gestionar la recollida de residus a la comarca, però el porta a porta es veu complicat tenint en compte que són municipis molt petits i amb moltes masies. Els canvis es faran coincidint amb el fet que Solsona i Olius, dos dels municipis més grans, estan caminant cap a la implantació del porta a porta. Segons el regidor de Medi Ambient de Solsona, Toni Carralero, passat l’estiu s’haurà pres una decisió.
Al Bages i el Moianès, fan porta a porta Santpedor, Artés, Navarcles, Santa Maria d’Oló i Castellterçol, mentre que Súria i Navàs ho tenen previst. Tot i que fonts del Consorci de Residus apunten que hi ha d’altres ajuntaments que s’ho plantegen, encara estan en fases més inicials. Es dóna el cas que la moció de censura a Monistrol de Calders va congelar el porta a porta perquè el nou govern no veu clara la municipalització del servei que pretenia l’anterior govern de la CUP.
A la regió central actualment només es recicla el 41,9% dels residus. Osona és la comarca que millor separa i Anoia, la pitjor. |
