 |
|
|
|
Avui és un carrer més del centre històric de Manresa. El pas dels anys n’ha degradat façanes i establiments. També ha provocat que hagi anat quedant en un segon pla, després de l’ampliació de la ciutat i el ressorgiment comercial d’altres zones no tan cèntriques. Però fa 125 anys, el carrer Sobrerroca era una de les vies principals de Manresa. Hi vivien famílies burgeses i abraçava ciutadans més aviat de classe alta. S’hi podien trobar moltes botigues de productes especialitzats i serveis com ara farmàcies, dentistes, metges o advocats.
Els veïns de Manresa han pogut descobrir aquest dimecres l’empremta d’aquella època en un dels carrers emblemàtics de la ciutat. En el marc de les Visites a la Manresa Desconeguda que s’organitzen dins els actes de la festa major, prop de 400 persones han passejat pels racons més secrets d’aquesta via. Literalment, han pogut tafanejar els budells de la ciutat. I és que el Sobrerroca amaga un munt de sorpreses: cellers, tines i pous subterranis; patis que conserven antics molins d’oli; salons amb glamur on es reunien alguns dels prohoms manresans; escales i passadissos que connecten sota terra, sota les cases encara erigides del Sobrerroca, amb d’altres meravelles medievals com és el carrer del Balç.
Poc abans de les cinc de la tarda, ja hi havia una trentena de curiosos esperant davant l’Oficina de Turisme per endinsar-se en la història d’aquest carrer, creat a l’entorn del mercat medieval —cap al segle XI— i que connectava els camins de muntanya provinents de Berga i Vic amb la ciutat dins les muralles, a través del portal de Sobrerroca —ara a la cruïlla amb el carrer Joc de la Pilota i la Baixada dels Drets—. L’historiador Francesc Comas ha estat l’encarregat de delectar el primer grup de visitants (de 15 que hi havia previstos) amb el seu coneixement detallat dels secrets de la Manresa burgesa.
El recorregut ha inclòs ràpides explicacions sobre alguns comerços emblemàtics com ara la farmàcia Trapé (fundada el 1862) o el saló de perruqueria Francisco Vila (de 1889); sobre els vinils que il·lustren el carrer amb estampes d’aquells anys, com el que hi ha a tocar del Pou de la Gallina i la capella que porta el mateix nom; sobre l’intent de canviar la nomenclatura del carrer durant la dictadura de Primo de Rivera —precisament es volia batejar amb el seu nom, però no es va acabar fent—; però, sobretot, la visita s'ha centrat en les cases que van habitar alguns manresans il·lustres. Entre ells, hi trobem l’historiador Sarret i Arbós (número 3); Ramon Soler Trias (número 14), un dels fundadors de Caixa Manresa; el pintor Josep Mestres i Cabanes (número 22); la família Vallès (número 24-26), amb Marià Vallès com un dels noms destacats de la nissaga per haver fundat la Lliga Regionalista de Manresa i haver estat un dels delegats que van representar la ciutat a l’assemblea de la Unió Catalanista de 1892; o Pere Armengou (número 25), alcalde manresà de 1904 a 1909, entre d'altres.
La casa natal d'Oms i de Prat
L’estrella de la ruta ha estat, però, l’edifici situat al número 34, on va néixer Manuel Oms i de Prat. Va ser alcalde de Manresa durant dos períodes a finals del segle XIX i fundador de la Caixa d’Estalvis de Manresa. Els visitants han pogut entrar primer a l’antic pati de la finca: allà, un vell molí d’oli —d’uns 400 anys d’antiguitat— conservat pràcticament intacte. Després, a través d’unes estretes i empinades escales, han recorregut el soterrani de la casa fins arribar al primer pis, on els esperaven els propietaris actuals de la finca, Lluís Armengol i Maria Pilar Tripiana, que els han obert les portes de la única part de la casa que no s’ha reformat: el saló. Aquí, majestuoses làmpades, un piano senyorial i pintures de Francesc Morell, el pintor desconocido, entre d’altres elements conservats de l’època, han provocat onomatopeies de satisfacció dels visitants.
La visita ha finalitzat, com no podia ser d’altra manera, després de baixar al celler de l’immoble situat al número 36 del Sobrerroca a través d’unes petites escales que salven un gran desnivell i recórrer un passadís subterrani que va a parar a la Baixada dels Drets. En definitiva, un bon viatge a l’interior de Manresa que ajuda a treure l’entrellat d’alguns dels seus secrets millor guardats. |
