|
| Les ciutats mitjanes reflexionen sobre el seu desenvolupament econòmic i territorial |
| Els economistes Miquel Puig i Germà Bel debaten sobre les claus de la promoció econòmica de les ciutats no metropolitanes en una jornada organitzada pel col·lectiu 3ct amb el suport de la Comissió de les Bases i de l'Ajuntament de Manresa, que ha comptat també amb una taula rodona dels alcaldes de Manresa, Valentí Junyent; Olot, Josep M. Corominas; Balaguer, Jordi Ignasi Vidal Giné; i del regidor d’Urbanisme i de Promoció Econòmica de Reus, Marc Arza. |
 |
| La jornada ha estat organitzada en el marc de la commemoració dels 125 anys de les Bases. |
|
| MANRESA / Redacció |
| 10/02/2018 16:02 |
 |
|
|
|
Un major dinamisme, més qualitat de vida i capacitat per fer valer les seves singularitats. Aquestes són els tres elements clau que les ciutats mitjanes han d'impulsar per afavorir el seu desenvolupament econòmic i territorial, segons es desprèn de l'acte que aquest matí ha tingut lloc a Manresa en el marc de la commemoració del 125è aniversari de les Bases, que ha comtat amb la participació de representants de Reus, Balaguer i Olot, les tres ciutats que van acollir l'Assemblea de la Unió Catalanista després de la que va tenir lloc a la capital del Bages el 1892.
La jornada sobre dinamització econòmica i territorial de les ciutats no metropolitanes, organitzada pel col·lectiu 3ct amb el suport de la Comissió de les Bases i de l'Ajuntament de Manresa, ha tingut lloc a l'Espai Plana de l'Om, s'ha obert amb la benvinguda de l'alcalde, Valentí Junyent, i ha seguit amb les intervencions dels economistes Miquel Puig i Germà Bel.
En un debat moderat pel manresà Josep Oliveras Samitier, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans, Puig i Bel han mantingut una conversa amena, molt il·lustrativa i amb algunes intervencions magistrals sobre diverses qüestions relacionades amb les ciutats mitjanes i el seu desenvolupament econòmic.
Entre d'altres, han plantejat els seus punts de vista sobre quin ha de ser el paper d'aquestes ciutats en la Catalunya del segle XXI i de quina manera poden aprofitar la gran capacitat d'atracció de l'àrea metropolitana de Barcelona, també de com poden fer front a la crisi actual, del perill d'una nova bombolla immobiliària, del potencial econòmic del turisme, la desaparició de les caixes locals com a font de finançament de projectes locals o la situació de les infraestructures de comunicació i les possibilitats del corredor ferroviari del Mediterrani.
Després d'una pausa, els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent; Olot, Josep M. Corominas; Balaguer, Jordi Ignasi Vidal Giné; i el regidor d’Urbanisme i de Promoció Econòmica de Reus, Marc Arza; han participat en una taula també moderada per Josep Oliveras en la qual han exposat les particularitats de cada una de les ciutats en relació a les qüestions que havien plantejat els dos prestigiosos economistes en la primera part de la jornada.
En general, han coincidit a destacar els prinicipals atractius industrials, patrimonials i culturals que tenen cada una d'aquestes ciutats, especialment aquells que són més singulars i que les diferencien de la resta; han apostat pel turisme com una activitat amb enorme potencial econòmic i han posat de manifest també algunes mancances que limiten la seva capacitat de creixement, molt particularment els dèficits en infraestructures viàries.
S'ha plantejat també la necessitat que les ciutats mitjanes estableixin aliances en cada un dels seus respectius àmbits territorials, que busquin elements de cooperació amb altres municipis propers en qüestions concretes -per exemple per tenir una millor oferta turística conjunta-, encara que després puguin competir en sectors com el comerç o la restauració.
L'existència d'una gran àrea d'atracció com Barcelona s'ha vist més com una oportunitat de la qual treure'n profit que no pas una amenaça, si bé ha quedat clar que aquestes ciutats han de mostrar un gran dinamisme i potenciar la qualitat de vida de la seva ciutadania per poder ser realment atractives de cara a l'arribada d'empreses i de talent. En aquest sentit, l'existència d'estudis universitaris o la col·laboració pública-privada es veuen també com factors determinants per aconseguir aquests objectius. |
|
|
