El picapoll va agafant color, i necessita aigua per fer-se gros. En Carles Vilajosana, el vitivinicultor que mena els conreus de vinya de Sant Iscle ho sap. Aquest any però, el fong Míldiu ha estat el convidat no esperat en aquest procés. La primavera tan plujosa i el fet que Vilajosana treballa el terreny de forma totalment ecològica l'hi ha jugat una mala passada. La zona de Sant Iscle és molt més humida que altres zones, com per exemple, la que  tenen a Callús que es manté lliure del fong, i això hi ha anat en contra.



Amb els períodes secs que es van viure des del 2014 fins a l'any passat el fong Míldiu restava adormit, però, com que és una espora com els bolets, si es donen les condicions òptimes, es posa en marxa. El Míldiu ataca la fruita  i la deixa fora de combat, incapaç de fer la fotosíntesi i, per tant, matant el picapoll. A tot això s'hi suma el fet que el celler és gestionat de forma totalment ecològica i esdevé molt més sensible a aquests atacs. Amb un tractament fitosanitari convencional tot hagués anat diferent.

La producció tirarà endavant, tot i que es veurà reduïda prop d'un quaranta per cent. De fet, no està mai assegurat al cent per cent quin serà el resultat final, sempre pendent de la climatologia. Ara ,primarà la qualitat més que la quantitat.

Mas Sant Iscle té previst fer la verema a la nit, amb unes 10 persones que recolliran el raïm de forma totalment manual. El fet de treballar amb la foscor no és tan sols per evitar que les tasques de dia esdevinguin molt més feixugues, sinó per la repercussió que té en el producte final. Si el raïm té una temperatura més baixa a l'hora de ser collit, no l'hi caldrà tan fred per assolir la seva temperatura òptima de 14 graus, fet que repercutirà encara molt més en la qualitat que pot assolir i també serà més sostenible, doncs no necessitarà tanta energia per fer-li baixar la temperatura.