|
| Les Comarques Centrals lideren el creixement català el 2017 |
| La forta expansió de les Comarques Centrals reflecteix l’important avenç de la indústria (5,7%), recolzat en un molt sòlid augment de les produccions manufactureres.La construcció a les Comarques Centrals (4,4%) experimenta el millor any des de l’inici de la recuperació el 2013 |
 |
| D'esquerra a dreta: Xavier Llinares, director territorial de BBVA a Catalunya ,Josep Oliver, director de l'estudi i catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB , Amadeu Peiró, director de zona de BBVA |
|
| ECONOMIA / Redacció |
| 21/11/2018 10:16 |
 |
|
|
|
L’Anuari Econòmic Comarcal 2018 de BBVA destaca un intens creixement en el 2017, del 3,4% al conjunt de Catalunya. L’informe, que estima i analitza la distribució territorial i sectorial d’aquest creixement, conclou que les Comarques Centrals van liderar-lo, amb un avenç del VAB del 3,6%, juntament amb el Camp de Tarragona (també 3,6%) i l’AMB (3,4%). Aquestes dades han estat presentades avui per Josep Oliver, director de l’estudi i catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, a Manresa.
El creixement català del 2017 ha accentuat la recuperació, permetent que els registres de l’any superin ja els del 2007. Per tant, en relació a aquesta variable, els efectes de la crisi han estat superats. Les xifres s’alineen amb les dels darrers anys i les raons de la millora són similars: positiu efecte sobre la competitivitat i la confiança de les reformes i potents vents de cua exteriors (BCE, inestabilitat a la mediterrània i preu del petroli). Aquests factors van incrementar la renda dels sectors no financers de l’economia, el que va comportar augments a totes les partides de despesa. Així, l’avenç de la demanda interna el 2017 fou d’un intens 3,1%, tot i que se situa encara un -8,4% per sota la del 2007.
Entre els seus components, el més destacable del 2017 va ser l’avenç de la formació bruta de capital (5,6%) i, amb creixements menors, del consum privat i públic (2,4% per ambdós) tot i que, atès el seu pes sobre el PIB el 2016 (un 53,5% del total), fou el consum privat el que va definir el to general de la demanda. A aquests increments s’hi va sumar la positiva contribució de l’exterior, reflectint un nou patró de creixement en el que fort augments de la demanda interna són compatibles amb contribucions positives de la demanda neta exterior.
La fortalesa de la inversió reflecteix tant la recuperació de la dirigida a la construcció (5,1%) com de la destinada a maquinària i altres béns (5,4%). Tot i això, la FBC total se situa encara un 26% per sota la del 2007.
Dinàmica de la millora de l’activitat a Catalunya, per comarques
Ampliant la visió comarcal a tot Catalunya, els àmbits que més han crescut se situen, lògicament, en els eixos més expansius. En el mapa de creixements industrials a l’AMB destaquen el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Maresme i el Vallès Oriental. A les Comarques Centrals, l'Osona i el Bages. I cap al sud i seguint la línia de la costa, el Baix Penedès, el Baix Camp, el Tarragonès i el Montsià. També han tingut impulsos importants l’Urgell, el Solsonès, les Garrigues, el Segrià, la Noguera, la Cerdanya i el Baix Empordà.
A l’entorn d’aquests avenços s’hi ha concentrat els de determinats serveis productius, vinculats a la producció, comercialització i comerç exterior de les manufactures, als que cal afegir el bon comportament turístic. Així, amb increments també per sobre la mitjana de Catalunya els trobem a l’AMB al Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. A la Catalunya Central, Bages, Moianès i la Selva. I al sud de Catalunya, on el
terciari a tenir una gran responsabilitat en l’avenç agregat de l’activitat, al Baix Penedès, l’Alt Camp, el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès i el Montsià. A aquest conjunt s’hi va sumar, entre les comarques amb augments dels serveis més elevats, algunes dels àmbits dels Pirineus com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya.
Com a conseqüència de les dinàmiques sectorials segons el territori, mostra gran diferència entre la comarca de major creixement, el Vallès Occidental (5,1%) i la de menor, la Ribera d’Ebre (0,5%). El mapa de creixements per sobre de la mitja catalana, l’integren en ordredecreixent: el Vallès Occidental, el Bages, Osona, el Baix Penedès, la Cerdanya, el Maresme, el Baix Camp, el Montsià, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, La Selva i el Tarragonès.
|
|
|
