Divendres 20 de novembre de 2026
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

La «síndrome del nen hiperregalat»: sobreestimulat, egoista i amb baix nivell de frustració
La indústria ofereix joguines sexistes per marcar els futurs consumidors.Una quarta part dels espanyols regala articles específics per a nens o nenes
ACTUALITAT / Redacció  
05/12/2018 12:39
Espanya se situa en el segon lloc en el rànquing en despesa estimada per a aquesta campanya de Nadal, arribant als 601 €, per sota només de la Gran Bretanya. Els espanyols es gastaran una mitjana de 258 € en regals, 40 € més des de l’any 2014, un augment d’un 19% des de la sortida de la crisi. Segons l’estudi «Tendencias de consumo en Navidad de 2018» de Ebay, els més petits de la casa són els líders del rànquing de les persones a qui es destina un pressupost més alt, un total de 166€, amb un augment des del 2016 de més de 15€. «Es pensa equivocadament que els nens tenen més necessitat de rebre que de donar i per això se’ls omple d’objectes», alerta José Ramón Ubieto, professor de Psicologia de la UOC. Segons l’estudi, els espanyols preveuen comprar aquest any una mitjana de nou regals per a sis persones, però en el cas de llars en què hi ha nens es compren dos regals més.
 
«Es regala molt més del necessari i més del que l’emotivitat d’un nen pot acceptar», afirma Francesc Núñez, sociòleg de la UOC. «Tenim interioritzades unes dinàmiques consumistes que tant els adults com la societat traslladem als més petits». Algunes fonts afirmen que per Nadal els nens reben deu vegades més regals dels que necessiten.
 
Quines conseqüències té rebre masses regals?
 
Segons Núñez, una conseqüència és el que resumeix la «síndrome del nen hiperregalat», que provoca entre altres coses que els infants no apreciïn els regals, que perdin la il·lusió i que es tornin capritxosos, egoistes i consumistes. Per a l’expert, un excés de joguines pot provocar:
 
Nens sobreestimulatsDurant els pocs dies de Nadal, els nens reben tants regals que estan sobrepassats. «Són incapaços de prestar-hi l’atenció i el temps necessari, i acaben centrant-se en un de sol i oblidant la resta», afirma Núñez. Afegeix que és normal que els nens desitgin coses, perquè és la dinàmica de les societats consumistes i per tant ells demanen sense mesura; però el problema, en realitat, és dels pares. «Són incapaços de contenir-se i d’assumir les conseqüències que pot tenir negar regals als fills. Prefereixen claudicar davant les protestes dels fills o bé cedir a la satisfacció pròpia que els dona contribuir als desitjos dels fills».

Pèrdua d’il·lusió
«Acaben tan saturats que hi ha una pèrdua d’il·lusió; s’explica en part per la llei del rendiment decreixent, el sisè regal no els fa la mateixa il·lusió que el primer i així successivament», explica. Un excés de regals fa que no valorin el que reben i que demanin una joguina per la satisfacció de tenir-la. «El mecanisme de les societats consumistes és anhelar i generar expectatives i plaer vers els objectes», explica Núñez. Això fa que molts dels regals que els més petits demanen siguin «anhels momentanis en comptes de necessitats objectives» i que la seva satisfacció sigui de curta durada i més relacionada a tenir aquell objecte que a gaudir-ne. 

Baix nivell de tolerància a la frustració
«Si un nen és massa regalat, el dia que no rebi tants regals quedarà frustrat i insatisfet», considera Núñez. Segons l’expert, els nens no valoren els regals pel seu ús o pel seu valor simbòlic, sinó per la quantitat rebuda. Es poden convertir en individus exigents i egocèntrics: «Adopten relacions egoistes amb els objectes de consum, reprodueixen el nostre sistema consumista», alerta. 
 
Contra la síndrome del nen hiperregalat: la regla dels quatre regals
 
Per a intentar minimitzar la saturació dels nens es pot portar a la pràctica la regla dels quatre regals. La proposta limita el nombre d’objectes que els petits rebran i es basa en: regalar alguna cosa per a llegir; alguna cosa que pugui posar-se: sabates, roba, complements…; alguna cosa que realment necessitin: una motxilla nova per a l’escola, per exemple, i finalment alguna cosa que desitgin, la joguina que han demanat en totes les cartes dels Reis i del Pare Noel. «És una manera de posar sensatesa i buscar una lògica que sigui acceptable per a les famílies per a posar límits a aquesta situació», afirma Núñez.
 
«La família ho viu personalment però les causes són del sistema», adverteix el sociòleg. La publicitat, la societat i l’època nadalenca fan dels més petits un consumidor al centre de les mirades de les grans marques. «El consumidor infantil és molt visible, hi ha molta publicitat que s’adreça a ells tot i que realment no seran els que compraran el producte; però la seva capacitat per a influir en la decisió de compra és molt alta», afirma Neus Soler, professora de Màrqueting de la UOC. Per a l’experta, aquest públic objectiu està també al punt de mira del màrqueting de gènere, imposen uns colors als productes des de ben petits per tal de determinar a qui va dirigit i d’aquesta manera es marca els futurs consumidors.
 
 
El màrqueting de gènere «juga» amb els consumidors infantils
 
Segons Sergi Fàbregues, sociòleg i professor dels Estudis d’Educació, avui en les joguines encara trobem molts exemples de sexisme i estereotips que el màrqueting de gènere proposa. «Més enllà de la joguina, hi ha les representacions, ja sigui a partir de la publicitat (en els anuncis de televisió i en els catàlegs) com en els embalatges amb determinats colors i activitats (rosa, actituds de cura i servitud, fins i tot imatges sexualitzades) per a les nenes i altres per als nens (blau, verd, actituds de fortalesa, força, etc.)», alerta.
 
Unes representacions que estan incrustades en la nostra cultura. L’estudi  «Tendencias de consumo en Navidad de 2018» revela una dada interessant referent a la segmentació de gènere de les joguines. El 39% dels espanyols es mostra en desacord amb regalar joguines específiques de gènere. D’altra banda, una quarta part dels espanyols assegura que sí que regala articles específics per a nens o nenes i resulta més alta entre els homes que entre les dones (32% contra 22%). «El seu efecte traspassa les capes socials, amb independència de la classe social o nivell educatiu de les famílies». Així, doncs, els pares més conscients d’aquest sexisme hauran de fer front a la compra d’una Barbie en algun moment de la seva infància. «El motiu és que aquestes representacions tenen un caràcter expansiu molt fort, a través de la publicitat, la família, els companys i companyes d’escola, etc.», alerta. «La conseqüència principal és que els nens i les nenes interioritzen una sèrie de valors que definiran la percepció del seu rol “predeterminat” i d’aquesta manera se sosté la cultura patriarcal», explica Fàbregues. 
 
Com escollir joguines no sexistes?
 
L’expert proposa dues recomanacions: 1) escollir joguines neutres, com ara jocs de màgia, bicicletes, jocs d’esport, etc.; 2) davant de casos en què és inevitable escollir joguines sexistes, els pares tenen la responsabilitat de parlar dels estereotips vigents amb els fills. L’expert recomana ensenyar i fer explícits als fills i filles els estereotips inherents a aquelles joguines, fer-los adoptar una visió crítica d’aquelles joguines i donar-los exemples de casos de ruptura d’aquells estereotips (parlar-los de casos de dones científiques i homes que cuiden de la llar), conclou.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a:
També et pot interessar:

Catifa de fulles al Passeig
Farrés: “El negacionisme climàtic és una amenaça per a la seguretat i la salut de la gent”
Exposades al Recinte Modernista de Sant Pau, més de 50 obres dels artistes de L’Art de Viure
Manresa activa el procés participatiu per definir el nou Pla Local d'Habitatge 2027-2032
AMPANS treu al mercat el primer vi escumós d’Urpina, fruit del projecte de la Torre Lluvià
Un videomapping convertirà la façana de l'Ajuntament en un paisatge de llum i música
25N amb el protagonisme de les persones joves i la recuperació de la memòria de les dones
Montse Ciurana, de Manresa, rep el Premi a l'Excel·lència


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]