 |
|
|
|
La sentència judicial del 5 de desembre de mantenir la pena de nou anys de presó als cinc membres de La Manada remou en la consciència ciutadana el que va passar durant el San Fermín del 2016 i fa florir les diferents percepcions d'una mateixa realitat. Aquesta decisió ha portat onades d'indignació ciutadana, però la realitat és que, segons la primera enquesta de Percepció social de la violència sexual del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del 2017, un 15% dels espanyols considera que la víctima de violació té una part de culpa «per haver perdut el control» si està borratxa. Els experts constaten que les accions de prevenció, com informar els joves i formar els professionals de l'oci nocturn, són clau per a combatre les agressions sexuals.
Una altra de les dades que assenyala l'informe és que la meitat dels homes espanyols i el 45,6% de les dones consideren que l'alcohol «sovint» és el causant d'una violació i que el fet d'anar begut eximeix en part l'agressor. Què passa, doncs, als espais d'oci nocturn, on l'alcohol sovint és un assidu de la nit? Precisament, un estudi dirigit per la Universitat de Granada revela «múltiples formes de violència sexual» en el botellón, que comporta «un context masclista i patriarcal» acceptat i assumit per les noies. Per al catedràtic de Dret Penal de la UOC, Josep Maria Tamarit, «hi ha aspectes que poden ser complexos en la pràctica forense, com la prova de la falta de consentiment de la víctima o el coneixement per part de l'acusat de l'abast del consentiment, per la qual cosa cal actuar per a prevenir, informar els joves, donar suport a les víctimes i formar els professionals».
Per al catedràtic de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears, Eduard Ramon Ribas, la sentència de La Manada «ha remogut els fonaments del dret penal sexual a Espanya, que distingeix entre agressions i abusos. I aquesta distinció es vol suprimir».
L'enquesta Percepció social de la violència sexual també assenyala que els espais d'oci juvenil són de vulnerabilitat «per l'ús de les tecnologies»: s'enregistren i difonen imatges en què les principals víctimes són les noies. Els experts reclamen programes de prevenció. De fet, per posar fi a actituds inadequades en aquests espais, a Catalunya es posa l'accent en la formació dels treballadors. Fins ara, els professionals de seguretat del sector reben formació genèrica i la idea és formar-los en l'àmbit concret de les agressions sexuals. Aquest protocol és impulsat conjuntament per la Generalitat, les administracions locals, les entitats socials i el sector privat.
La meitat de les víctimes de delictes sexuals a Espanya són menors
A Espanya el 2017 hi va haver 9.537 persones que van denunciar que havien estat víctimes de delictes sexuals i gairebé la meitat (4.542) eren menors d'edat, segons un informe del Ministeri de l'Interior sobre els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. Catalunya, Andalusia, Madrid, el País Valencià, Navarra, les Canàries i les Balears encapçalen la llista de comunitats amb més incidència, mentre que aproximadament el 78% de les victimitzacions són d'espanyols enfront del 22% de víctimes estrangeres, entre les quals es destaquen les marroquines i britàniques. Si ens fixem en Barcelona, les urgències de l'Hospital Clínic, el de referència a la ciutat per a atendre les víctimes, atenen una agressió sexual cada dia, el doble que el 2005.
Seminari sobre delictes sexuals en l'oci nocturn, a Palma
Precisament per debatre i analitzar aquesta problemàtica, catedràtics de Dret Penal de la UOC i la UIB, un jutge i un metge forense participaran en el seminari «Oci nocturn i llibertat sexual», que tindrà lloc el dimarts 11 de desembre a les 16 h a la seu de la UIB, a Palma. Nina Parrón, directora insular d'Igualtat del Consell de Mallorca, també hi participarà. |
