 |
|
|
|
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenta i publica la diagnosi i el catàleg de bones pràctiques de les associacions i fundacions de les sis comarques del territoriUn 73,81% de les persones que treballen en associacions o fundacions de l’economia social de la Catalunya Central són dones. Un percentatge encara més alt que en cooperatives i societats laborals, les altres dues fórmules jurídiques més esteses entre les entitats i empreses d’economia social del territori, on les dones treballadores representen un 53%, i encara més per sobre del percentatge de treball femení en el global de la societat, que és del 47%. Són dades extretes de la segona entrega de la Diagnosi de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central que aquest últim any s’ha centrat en les associacions i fundacions i que, com l’any anterior, ha elaborat la cooperativa L’Arada per a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La Diagnosi es va presentar aquest dijous 20 de desembre al Palau Firal de Manresa.
La Diagnosi de l’Economia Social i Solidària és una eina fins ara inexistent i que li servirà a l’Ateneu per tirar endavant diversos punts del seu Pla de Treball, ara que s’entra en el tercer any consecutiu d’activitat d’aquesta entitat formada per diverses cooperatives del territori en el marc d’un programa més ampli de foment de l’economia social i cooperativa impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Tant la Diagnosi d’aquest any com la de l’any passat, dedicada a les cooperatives i societats laborals, es poden consultar públicament a la pàgina web de l’Ateneu. Allà també s’hi pot consultar el Catàleg de Bones Pràctiques de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central, tant pel que fa a les cooperatives i societats laborals, com a les associacions i fundacions. El Catàleg consta de 67 fitxes d’associacions i fundacions de les sis comarques de la Catalunya Central que permeten conèixer-les millor alhora que s’hi exposen algunes de les bones pràctiques que duen a terme.
Un 44% d’entitats de l’economia social de la Catalunya Central són associacions o fundacions
Jordi Bordes, de L’Arada, autor de la Diagnosi d’aquest any, va exposar en la presentació els criteris que s’han seguit per incloure dins el treball les dades d’un centenar d’associacions i fundacions d’entre els millers que existeixen a la Catalunya Central. Es tracta d’uns criteris que es detallen a l’ìnici de la Diagnosi, però que parteixen de la base que generen activitat econòmica aquelles entitats que, entre altres paràmetres, ofereixin productes o serveis a tercers i no només per a la pròpia activitat de l’associació o fundació. El treball també s’ha cenyit a aquelles associacions o fundacions que treballen en els àmbits de l’atenció a les persones, amb especial èmfasi a la inclusió i cohesió social i les que s’adrecen als col·lectius més vulnerables, o les que ho fan en àmbits com els de l’agroecologia, la producció de béns i serveis culturals, les finances ètiques i les monedes comunitàries o associacions sociocomunitàries com banc del temps, banc de terres o grups de criança, per exemple.
Pel que fa a les dades, més enllà de les d’ocupació femenina, Bordes va destacar-ne algunes més. Com el fet que les associacions representen un 29,9% de l’economia social i solidària de la Catalunya Central, i les fundacions, un 14%. En total, un 43,9% de l’economia social i solidària del territori, doncs, té aquesta fórmula jurídica. La majoria es concentren a les comarques del Bages i Osona, i treballen en sectors d’atenció a les persones, molt per sobre del que ho fan les cooperatives, per exemple, més centrades en el sector industrial. Pel que fa a l’ocupació, les fundacions donen feina a 1.583 persones i les associacions a 443. Sorprèn que així com l’ocupació femenina representa un 73,81% del total de les persones que treballen en aquestes entitats, el nombre de dones sòcies de les mateixes baixa fins a un 46,83%. La majoria d’associacions i fundacions analitzades no superen els 10 anys d’antiguitat, la qual cosa, segons Bordes, és indicativa d’«un sector amb molt de dinamisme i que es reinventa en funció de les necessitats socials».
Pel que fa a les bones pràctiques, segons Bordes, destaca la participació de les persones sòcies i treballadores en la gestió de l’entitat, especialment en el cas de les associacions; mesures i treballs en favor de la inclusió social, o que moltes d’elles han sorgit a partir d’iniciatives ciutadanes com a resposta a necessitats del territori. També que solen primar la compra de béns i serveis de caràcter local a altres empreses o entitats del territori, o que faciliten la formació de les persones treballadores o voluntàries que hi col·laboren. També es detecta una forta dependència de l’administració en el finançament o en la disposició d’espais.
Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, va explicar en la presentació que a l’hora d’afrontar la diagnosi no partien de cap expectativa ni radiografia prèvia, «sinó que precisament es tractava de tenir aquesta radiografia a partir de la qual ara podrem treballar millor». L’objectiu ara, segons Rojas, és continuar el treball i si cal ampliar-lo a aquells moviments socials que també acaben tenint un impacte positiu en la societat o l’economia del territori.
|
