|
| Els room escape entren a l'aula per a millorar l'aprenentatge |
| Aprendre matemàtiques tal com es feia fa vint anys o fer-ho resolent problemes jugant, en equip, per a poder trobar un tresor i sortir a temps de l’illa (és a dir, de l’aula) abans que el volcà exploti pot tenir conseqüències ben diferents en l’aprenentatge dels infants. Es tracta de la introducció dels jocs d’escapada en viu (o room escape, tal com se’ls coneix actualment) a l’aula. |
 |
| Els room escape entren a l'aula per a millorar l'aprenentatge. Foto: UOC |
|
| Redacció |
| 10/02/2019 10:41 |
 |
|
|
|
Pedagogs i psicòlegs estan d’acord en els beneficis que el joc aporta als estudiants amb finalitats educatives, bàsicament perquè els motiva i la motivació és un aspecte clau perquè aprenguin. Alguns centres educatius de l’Estat ja els han incorporat i sembla que els resultats són ben satisfactoris.
Els jocs d’escapada en viu són una tècnica de ludificació que augmenta la motivació i fomenta el treball en equip. S’han fet populars entre els joves i s’han convertit en una opció més del seu lleure, i algunes empreses ja els apliquen també com a tècniques de construcció d’equips perquè fomenten el treball en equip. I ara fan un pas més entrant a l’escola.
A l’aula, el professor reuneix un grup d’alumnes en una sala de la qual s’han d’escapar en un temps determinat. Per a fer-ho, hauran de resoldre uns problemes i seguir unes pistes que estaran relacionats amb els continguts curriculars que treballen a classe, i hauran d’utilitzar les seves capacitats intel·lectuals, creatives i de raonament deductiu i fer-ho en equip.
Des del vessant psicològic, el joc d’escapada en viu fomenta el treball cooperatiu entre alumnes, el raonament deductiu i la pràctica de les habilitats socials, explica la professora col·laboradora de Psicologia de la UOC Amalia Gordóvil. Per a l’experta, resulta especialment interessant quan els nens poden descobrir noves facetes dels seus companys: «A classe sempre hi ha alumnes que destaquen més acadèmicament, però n’hi ha altres que passen desapercebuts, i en el joc d’escapada tenen l’oportunitat de posar en marxa un pensament més divergent o deductiu que els fa avançar en l’objectiu del joc», exemplifica la doctora en Psicologia.
El director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, Joan Arnedo, alerta, però, que un problema difícil no deixarà de ser-ho pel fet que es plantegi en un joc d’escapada, ni estarà més ben explicat sense una base pedagògica al darrere. «Però amb un context engrescador, tot i que fictici, en què el resultat no té repercussió acadèmica, sí que l’estudiant es pot sentir més motivat per a intentar-ho i intentar-ho fins a resoldre’l», assegura.
Les virtuts del joc a l’aula
Segons Gordóvil, «els nens aprenen jugant de manera natural des que tenen pocs mesos, i és així com el joc entra a formar part de la seva vida quotidiana». Per a la psicòloga del centre GRAT, «introduir el joc a l’aula augmenta la predisposició dels nens a l’aprenentatge i fa que s’involucrin activament en el procés i que siguin ells els qui dedueixin el funcionament i el sentit del que aprenen», explica. «L’aprenentatge en què l’alumne té un paper passiu no és tan efectiu», afegeix.
El joc permet posar en marxa i fomentar activitats mentals complexes i habilitats socioemocionals, com ara «observar, endevinar, anticipar, posar-se en el lloc de l’altre, expressar sentiments, posar en marxa l’autocontrol, la gestió d’emocions, el control d’impulsos i la tolerància a la frustració», enumera la doctora en Psicologia. A més, afegeix, és una bona eina per a «consolidar relacions amb els companys perquè la seva manera natural de relacionar-se és per mitjà del joc», conclou.
Per a Arnedo, «el joc, entès com la resolució d’un repte amb l'únic propòsit de la satisfacció d’haver estat capaç de fer-ho, ha estat una eina per a aprendre des de sempre». «A les persones ens encanta resoldre reptes i veure la manera de trobar solucions donades unes restriccions artificials», explica el professor. |
|
|
