 |
|
|
|
Manresa torna a endegar un cicle de Pessics de Saviesa que durant el mes de març i abril es dedicarà a reflexionar sobre la “Idea d’Europa”. Sota aquest eix vertebrador es plantejaran qüestions i es posaran sobre la taula aspectes com la política en el marc de la Unió Europea, la seva dimensió antropològica i cultural, el llegat europeu i la relació d’Europa i Catalunya, entre d’altres.
Aquesta reflexió plural i diversa, que adquireix sentit en una any en què hi haurà eleccions europees, es durà e a terme en el curs i al voltant de les 6 conferències programades amb personalitats destacades en diferents camps que tindran lloc a la Sala d’actes del Centre Cultural el Casino a les 8 del vespre.
“Pessics de Saviesa” és un programa que organitza el Centre Cultural el Casino i el Grup de professors de Filosofia de la Catalunya Central.
Programa de conferències
Dijous 7 de març
El repte d’Europa: una visió des de Catalunya
A càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, Catedràtic emèrit de la Universitat de Girona. Director de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural.
La superació del bloqueig de l’Europa dels estats és el camí per a combatre l’euroescepticisme. L’Europa de les ciutats i de les regions és el camí.
Dijous 14 de març
la idea d’igualtat política de Soló a Clístenes.
A càrrec de Ekhi Lopetegi, doctorat per la UB i membre del col·lectiu Espai en blanc
Allò polític, és a dir, el que té a veure amb l’emancipació i la igualtat, és un fet rar que no podem donar per descomptat i que apareix de forma intermitent al llarg de la història de les societats occidentals. Va aparèixer per primer cop probablement amb la crisi i reforma de Soló d’Atenes al 594 a.c. i es va consolidar a Atenes amb una altra insurrecció que va provocar la coneguda reforma de Clístenes a l’any 508 a.c. La conferència vol explicar els principals trets d’aquest procés històric de transformació amb l’ànim de donar eines per pensar-nos a nosaltres mateixos, és a dir, per a pensar què volem dir amb termes com igualtat, emancipació o dignitat, i com entenem el comú avui.
Dijous 21 de març
Una idea (convenient) d’Europa
A càrrec de Montserrat Nebrera, Cap de l’àrea de Dret Constitucional i Dret Públic de Catalunya a la UIC, diputada al Parlament de Catalunya durant la VIII Legislatura.
Ara per ara, la Unió Europea és objecte de crítiques per la seva llunyania, burocratització i manca efectiva de poder per afrontar els reptes humans del futur immediat. Però ni Europa és sols la Unió Europea, ni, tenint en compte això, la Unió és pot permetre romandre en una posició passiva.
Una reflexió sobre la dimensió mítica, cultural i antropològica d’Europa per posar la Unió Europea al servei de la humanitat.
Dijous 28 de març
Europa: de la idea a la realitat
A càrrec de Daniel Gamper, professor de filosofia moral i política a la UAB.
Europa no és només un espai físic, sinó una entitat de naturalesa també ètica. No és només una realitat política, sinó una aspiració moral. Europa viu, doncs, en una tensió entre allò que hauria de voler ser i allò que efectivament està condemnada a ser. Quan parlem de tot allò que Europa podria esdevenir, no fem res més que contribuir a realitzar-ho. Com es pot dur a terme aquesta conversa col·lectiva que contribueixi a la construcció europea? Qui hi ha de participar en aquesta conversa? Quins són els criteris per excloure algú de participar-hi?
Dijous 4 d’abril
Les idees de les Europes
A càrrec de Vicenç Villatoro, escriptor i periodista
La Guerra Freda va dibuixar una Europa dividia en dos pel Teló d’Acer; l’Europa de l’Est i la de l’Oest. La caiguda del Mur va permetre ressuscitar la idea d’una Europa central, amb el Danubi com a gran avinguda. Els esdeveniments posteriors han obligat a tornar a posar damunt de la taula Europes diverses: la del nord i la del sud, la catòlica i la protestant, la central i la perifèrica.
Dijous 11 d’abril
L’altra Europa
A càrrec de Monika Zgustova, escriptora i periodista
En un moment en què un estat membre ha votat per sortir de la Unió Europea, com és el cas de la Gran Bretanya, la resta dels països haurien de mostrar-se més units que mai. En canvi, els països de l’antic bloc soviètic hi aporten molta discòrdia i poca solidaritat. En la present conferència intentarem dibuixar a grans trets la història d’aquell bloc i reflexionarem sobre què ha passat després de Václav Havel i quin és el seu llegat, tant a occident com a l’est d’Europa. |
