|
| Màquines i humans |
| Encara que són prediccions, i no se sap amb certesa el nombre de llocs de treball que es poden destruir, crear o transformar com a conseqüència de l’automatització, hi ha un consens generalitzat que un nombre important de treballadors necessitarà un significatiu procés de requalificació professional si volen preservar la seva ocupabilitat. |
|
| Redacció, UOC |
| 17/03/2019 13:09 |
 |
|
|
|
En aquest context, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el sindicat UGT, Randstad i l’observatori Future for Work Institute han col·laborat en l’elaboració de l’informe Els treballadors espanyols davant l’automatització amb un doble objectiu: d’una banda, determinar els factors que influeixen en la percepció de l’automatització com a amenaça o oportunitat, que porten a adoptar una actitud o una altra davant aquest fenomen; d’una altra, provocar una reflexió sobre el que poden fer els diferents actors implicats per a minimitzar l’impacte negatiu de l’automatització del treball en la societat.
Principals troballes de l’estudi
Entre els resultats de l’estudi, en el qual han participat 1.559 treballadors en actiu residents a Espanya, cal destacar-ne aquests deu:
1. Només un de cada cinc treballadors està molt preocupat perquè les màquines o el programari puguin fer innecessari el seu treball o posar en risc el seu futur en la seva empresa d’aquí a deu anys.
2. La proporció de persones molt preocupades perquè el seu treball sigui reemplaçat per màquines o programari és el doble entre els qui fan treballs menys complexos que entre els qui fan treballs més complexos.
3. La proporció de treballadors que estan molt d’acord que l’automatització pot contribuir a millorar els seus treballs és el doble entre els qui fan treballs més complexos que entre els qui fan treballs menys complexos.
4. A més nivell d’estudis les persones tendeixen a preocupar-se menys pel risc de perdre el lloc de feina o perquè el seu futur laboral es vegi perjudicat per causa de l’automatització.
5. Directors, gerents i professionals científics i intel·lectuals se senten menys amenaçats per l’automatització que les persones que duen a terme tasques de suport administratiu, oficials, operaris i treballadors dels serveis.
6. Per àrees funcionals, els professionals de les àrees d’administració, comptabilitat, finances, atenció a clients i usuaris, compres, logística, qualitat i fabricació són els que senten un risc més alt de ser desplaçats per màquines o programari. En l’altre extrem, els professionals de les àrees de màrqueting, recursos humans, legal i direcció general són els que se senten menys amenaçats.
7. Les persones amb treballs més complexos que se senten més amenaçades per la possibilitat de ser reemplaçades a curt termini per màquines o software són les que més tendeixen a anticipar-se i preparar-se per als canvis futurs d’una manera personal i creativa.
8. Els treballadors que més es preocupen per anticipar-se i preparar-se per als canvis que poden produir-se en el futur són, a més, els que més tendeixen a opinar que l’automatització pot millorar els seus treballs.
9. S’observa una relació negativa entre la preocupació dels participants per anticipar-se i preparar-se per als canvis del futur i la seva antiguitat a l’empresa. A més antiguitat, menor preocupació.
10. Hi ha una relació positiva notòria entre la creença que la responsabilitat que els treballadors aconsegueixin adaptar-se als canvis del futur correspon principalment a cada persona, el grau de complexitat del treball exercit i el nivell d’anticipació i preparació per a aquests canvis que mostra la persona.
Preparar-se per al nou panorama laboral
Els autors de l’estudi recalquen la importància de preparar-se i adaptar-se al nou escenari laboral. Per a Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, «la societat en conjunt ha de fer èmfasi en l’aprenentatge al llarg de la vida per fer front als desafiaments de l’automatització». Rimbau explica que, en particular, són les persones que fan feines poc complexes les que menys tendeixen a actualitzar els seus coneixements i anticipar-se als canvis en el treball. «És a dir: ni el seu treball (que per ser poc complex no proporciona oportunitats de desenvolupament i adaptació) ni el seu propi esforç els porta a actualitzar-se, per la qual cosa tenim una recepta segura perquè els canvis tecnològics els deixin fora del mercat. Cal buscar la manera de transmetre a tots els treballs la necessitat de continuar aprenent al llarg de la vida, que és una cosa que tothom pot fer, cadascun en la seva mesura i de manera progressiva», afegeix.
Per la seva banda, Santiago García, fundador de Future for Work Institute, destaca «la diferència entre el percentatge de treballadors que diuen estar molt preocupats perquè els seus treballs poden ser reemplaçats per màquines o programari i el percentatge d’ocupacions que diferents estudis preveuen que seran eliminades com a conseqüència de l’automatització. O bé aquests estudis pequen d’alarmistes, o bé els treballadors espanyols no són del tot conscients de l’abast i la velocitat amb què es produeixen aquests canvis», explica.
José Varela, responsable de Digitalització en el Treball en UGT, destaca la «polaritat» que reflecteix l’informe «entre aquells treballadors suficientment qualificats i que desenvolupen tasques molt difícils d’automatitzar, i la resta de treballadors, el col·lectiu majoritari, que agruparia les qualificacions mitjanes i baixes que veuran minvades les seves condicions laborals, i fins i tot la possibilitat de trobar ocupació, si no es requalifiquen al més aviat possible. Aquesta evidència obliga governs, empreses i sindicats a assumir que la formació contínua als centres de treball ha de ser un eix fonamental de qualsevol estratègia laboral de futur».
A més, «resulta molt cridaner que per a la majoria dels treballadors no es detecti una gran preocupació pel que aquesta transformació pot provocar, fins i tot a curt termini», afegeix Valentín Bote, director de Randstad Research. «En quina mesura aquesta absència d’inquietud és manifestació d’un comportament racional –al cap i a la fi, convé destacar que en les revolucions passades els impactes positius van pesar infinitament més en la balança que els negatius–, és una cosa que només el temps podrà respondre. De moment, un primer pas és aportar coneixement i alertar sobre els canvis que venen, i aquest estudi contribueix de manera valuosa a aquest objectiu», conclou. |
|
|
