 |
|
|
|
Un reportatge del Wall Street Journal informava de com era realment treballar per a la popular plataforma de sèries i pel·lícules a la carta. Amb una política d’empresa que defensa «la cultura de l’alt rendiment», la companyia fa ús del que es coneix com a keeper test (test de manteniment), que consisteix a demanar als treballadors que assenyalin quins companys haurien de ser acomiadats. Com si es tractés d’una mena de reality show a l’estil de Gran Hermano, els treballadors es veuen obligats constantment a competir entre ells. Ara bé, és legal aquesta pràctica?Pere Vidal, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, explica que aquesta estratègia «no està regulada en la normativa laboral». «Actualment, les empreses porten a terme avaluacions de l’acompliment laboral, anomenades 360°, en les quals els companys de feina s’avaluen els uns als altres, però sense arribar mai a decidir o proposar acomiadaments de terceres persones», assegura l’expert en dret laboral.
Vidal alerta que, encara que «no sigui il·legal», aquest instrument pot afectar el bon clima laboral de la companyia. «Pot generar riscos psicosocials entre els treballadors com, per exemple, ansietat per haver d’assenyalar un company o malestar constant en saber que algú de la plantilla en algun moment et pot proposar com a company que ha d’abandonar la companyia», raona el professor. Coincideix amb ell Gina Aran, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, que assegura que «el fet que es promogui assenyalar companys genera por, recel i una competitivitat insana».
Però això no és tot: si un treballador de la companyia es nega a fer el keeper test, també és acomiadat. Segons l’informe del diari nord-americà, després d’una expulsió, el pas següent és comunicar a la resta de la plantilla, per mitjà d’un correu electrònic, les raons per les quals aquella persona ja no és necessària per a l’empresa. Els acomiadaments també poden tenir lloc en persona, cosa que provoca situacions d’humiliació i tensió per a la resta dels treballadors. «Quan l’acomiadament té lloc fora de l’esfera privada del treballador ens trobem davant d’una vulneració del dret a l’honor i a la protecció de dades de l’empleat», alerta Vidal. Les persones afectades poden denunciar aquestes situacions davant de la jurisdicció social o la Inspecció de Treball.
La importància de fomentar entorns laborals saludables
Aran explica que «un entorn saludable implica tant aspectes físics com psicosocials, i aquests estan determinats pel clima laboral, l’autorealització o el lideratge». «Si es vol afavorir el clima laboral és important que hi hagi confiança entre els empleats i un grau de suport mutu», explica l’experta en recursos humans. Una de les variables que determina el clima empresarial és, precisament, «l’aspecte social, que es fonamenta en la companyonia, el tipus de comunicació, la presència o no de conflictes interpersonals i com es gestionen».
Així, doncs, les empreses que vulguin ser estratègiques i, per tant, competitives, a més d’innovar i fidelitzar el millor talent, hauran de «definir polítiques d’empresa saludable amb accions concretes». D’aquesta manera, explica Aran, s’aconseguirà «garantir una productivitat més elevada, reduir l’absentisme, millorar la imatge de l’empresa i potenciar la construcció de marca d’ocupador, que és el que la fa atractiva al talent».
De fet, Netflix ja ha tingut algunes dificultats per a traslladar i aplicar la seva política empresarial a països amb lleis laborals més estrictes a mesura que s’ha anat expandint a l’estranger. Tanmateix, Vidal assegura que, de moment, «no està previst modificar la normativa laboral espanyola per a controlar aquestes pràctiques». «En tot cas, hi ha un ventall ampli de drets dels treballadors, com ara, entre altres, els de la bona fe contractual i el respecte a la dignitat, que les empreses han de complir», conclou el professor. |
