Dissabte 21 de novembre de 2026
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

El pistatxo 'treu pit' en els dominis de la fruita dolça
Lleida és coneguda en l'àmbit agrícola per la fruita dolça, la ramaderia porcina i el cereal. Més enllà d'aquesta tríada, altres conreus s'estan posicionant per la seva rendibilitat. Un d'ells és el pistatxer, que vol aprofitar els avantatges que pot oferir el canal Segarra Garrigues. Darrere d'aquest projecte hi ha l'empresa del sector de la fruita seca Borges, que ha afavorit la plantació de 150 hectàrees a la seva finca de Mas Colom a Tàrrega.
Pistatxos plantats al Mas Colom a Tàrrega. Foto: ACN

ACTUALITAT / David Rodríguez / AMIC  
21/04/2019 12:47
"La iniciativa permet un model de col·laboració entre els productors i Borges en 24 explotacions a set comarques catalanes, entre elles tres lleidatanes, en el qual les dues parts guanyem", explica Antoni Pujol, responsable del projecte Pistatxo de la companyia. La relació genera un win-win, ja que la firma alimentària millora el seu abastiment i els agricultors conreen una espècie que els atorgarà uns bons preus en origen.

Finques pilot

Amb les 22 hectàrees de pistatxos que es plantaran al mes de setembre, Borges acumularà 150 hectàrees a la seva explotació de Tàrrega. Els primers fruits es recolliran d'aquí a cinc o sis anys. La finca de Mas Colom, juntament amb el Carquí, ubicada a la localitat granadina de Guadix, són els projectes de referència de l'empresa en aquest àmbit. Pujol recorda que "hem organitzat visites a Granada perquè els pagesos lleidatans coneguin alternatives als fruiters actuals, que afavoreixin un increment de la seva renda a través de l'aprofitament dels nous sistemes de regadiu".

Des de Borges indiquen que aquest tipus de conreus tenen un efecte transformador que genera valor afegit al territori. "Volem millorar la renda agrària dels productors, dinamitzant l'economia de la zona i creant sinergies a tota la cadena alimentària". Per la companyia també suposa un projecte cooperatiu per investigar, assessorar i transferir el coneixement en col·laboració amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Preu mínim garantit

A diferència de la fruita dolça, on en moltes ocasions els preus que reben els pagesos no permeten ni tan sols cobrir els costos de producció, l'experiència amb aquest conreu demostra que pot generar una cotització mínima per als agricultors. Fons de les organitzacions agràries admeten que estan cobrant entre tres i quatre euros per quilo, una xifra molt per sobre de la pera, la poma o el préssec. El portaveu del sector de la fruita seca d'Unió de Pagesos (UP), Rafael Español, reconeix que "des de fa uns anys, els preus ens acompanyen". Existeix un altre factor que engresca els productors catalans: els episodis de sequera i l'envelliment dels arbres als Estats Units. Aquesta oportunitat la volen fomentar apostant per l'exportació.

    "El festuc es paga a entre tres i quatre euros per quilo, una xifra molt per sobre de la pera, la poma o el préssec"

Els pagesos catalans ja han pogut comprovar a les finques andaluses com funciona la recol·lecció del festuc, el procés de pelat i assecat i el maneig de la terra per aconseguir una rendibilitat més alta. El pistatxer arriba a oferir un rendiment de 2.000 quilograms per hectàrea i tot i que no entra en producció com a mínim fins al cinquè any, és un arbre longeu, que pot viure més de sis dècades. Un dels fenòmens meteorològics que més temen els pagesos de la fruita dolça són les gelades primaverals que malmeten la collita. Amb el pistatxer, aquestes desapareixen perquè la floració es produeix a finals d'abril, quan aquest risc s'ha minimitzat.

Des del punt de vista productiu, Borges assenyala que la recol·lecció dels pistatxos suposa uns costos anuals baixos perquè la recollida ja està mecanitzada amb un sistema de vibrador amb un paraigua incorporat.

La vinculació de la fruita seca amb un producte saludable i amb beneficis cardiovasculars ha incrementat la demanda mundial d'ametlles, avellanes i festucs. Amb aquest vent a favor, el conreu s'ha de convertir, potser no en una alternativa a la fruita dolça a les comarques lleidatanes, però si en un arbre que li faci ombra en els pròxims anys.



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: ACTUALITAT 
També et pot interessar:

Catifa de fulles al Passeig
Farrés: “El negacionisme climàtic és una amenaça per a la seguretat i la salut de la gent”
Exposades al Recinte Modernista de Sant Pau, més de 50 obres dels artistes de L’Art de Viure
Manresa activa el procés participatiu per definir el nou Pla Local d'Habitatge 2027-2032
AMPANS treu al mercat el primer vi escumós d’Urpina, fruit del projecte de la Torre Lluvià
Un videomapping convertirà la façana de l'Ajuntament en un paisatge de llum i música
25N amb el protagonisme de les persones joves i la recuperació de la memòria de les dones
Montse Ciurana, de Manresa, rep el Premi a l'Excel·lència


 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]