 |
|
|
|
L’acte s'iniciava amb un primer bloc que ha tingut la intervenció d’en Xavier Gironès, Doctor en Biologia per la Universitat del País Basc i Director de Recerca i Innovació de la FUB.Gironès ha fet una anàlisi de quins són els pilars econòmics en els quals podria destacar la comarca del Bages. El ponent ha desgranat diferents àmbits rellevants del territori com poden ser la sal, el potencial turístic religiós de Montserrat – La Seu – La Cova, el sector del metall, l’extracció de potassa vinculada a l’elaboració de fertilitzants, el Geoparc i l’àmbit de la formació amb ‘empreses’ com la FUB, UPC, Kids&Us o la Joviat. El doctor en biologia ha conclòs que Manresa no destaca en res concret, però això ho veu com una oportunitat. De fet, més enllà dels àmbits més materials / tangibles, Gironès ha destacat la innovació de la comarca en l’àmbit dels processos i la metodologia. Ha posat d’exemple la simulació clínica que es fa a la FUB, un fet que és traslladable a altres àmbits, molts d’ells vinculats a l’economia social. En aquest sentit ha reivindicat aquest potencial que té la ciutat de Manresa, el qual creu que malgrat no ser avui en dia reconegut per una majoria dels actors implicats, acabarà sent-ho. Per Gironès, serà llavors quan el Bages podrà fer un salt endavant.
El segon bloc del debat s’ha centrat en el treball en grups dels diferents àmbits del bloc: comerç, indústria, tecnologia, fiscalitat, agronomia i turisme. Cadascun dels tres grups ha treballat dos dels temes a partir de les problemàtiques i propostes de cada tema recollides prèviament. Després d’una hora de treball hi ha hagut una posada en comú de tots els grups de les idees treballades. En l’àmbit del comerç, s’aposta per promoure el petit comerciant mirant de moure la pressió fiscal cap a les grans superfícies. També l’impuls d’un mercat setmanal potent que sigui capaç d’atraure l’atenció dels ciutadans de tota la comarca, on es potenciï el producte de proximitat. Finalment l’aposta per la creació d’un producte local de referència que el comprin tots aquells qui visitin la ciutat. Aquest darrer tema lliga també amb l’àmbit de l’agronomia, en el qual es vol potenciar l’associacionisme de pagesos i ramaders i la compra mancomunada de les seves primeres matèries per poder abaratir costos. Pel que fa al turisme s’ha mostrat preocupació per la manca de places hoteleres de la ciutat, per la qual cosa caldria trobar solució. En l’àmbit tecnològic l’aposta és per promoure la creació d’empreses vinculades a la quarta revolució industrial, la creació d’una empresa municipal d’energia que permetria fer política energètica, recuperar sobirania i promoure les energies renovables i promoure l’ús de vehicles de mobilitat individual elèctrica -molt adequats per l’orografia de la ciutat-. En l’àmbit de la fiscalitat a llarg termini s’aposta per un model en què els municipis guanyin competències i poder recaptatori, ja que això permet una major transparència i fiscalització. A curt termini cal abaixar la càrrega impositiva de les noves empreses i petit comerç i moure-la cap a les grans superfícies i multinacionals.
El darrer dels debats ciutadans sobre el programa tindrà lloc el dissabte 27 d’abril al matí al Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central. En aquest es tractarà el bloc de les polítiques d’habitabilitat que comprenen l’habitatge, l’urbanisme, la mobilitat, la sostenibilitat, la seguretat i les polítiques de defensa dels drets dels animals.
|
