 |
|
|
|
Galetes, brioixeria, gelats, snacks com patates fregides, o menjars precuinats com croquetes i crestes. Aquests són els aliments en els quals és més habitual trobar greixos parcialment hidrogenats, més coneguts com greixos trans, segons explica la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Alicia Aguilar. I també els que hauran de canviar la composició a partir d'ara, ja que el 15 de maig ha entrat en vigor la normativa europea que limita la presència de greixos trans a un màxim de 2 grams per cada 100 de greix. El Reglament (UE) 2019/649 de la Comissió Europea estableix un període transitori de dos anys perquè les indústries es puguin adaptar a aquest canvi, que s'ha d'aplicar als aliments destinats als consumidors i als detallistes.
Els greixos trans consisteixen en olis vegetals ―més econòmics que els d'origen animal― als quals s'afegeix hidrogen a pressió per a aconseguir que no siguin tan líquids i tinguin una textura més fàcil de manipular. Aquesta hidrogenació parcial també allarga la data de caducitat del producte.
Tanmateix, està demostrat que són fins i tot més perillosos per a la salut que els greixos saturats, d'origen animal: «Els greixos trans provoquen els mateixos efectes nocius que els saturats consumint-ne una quantitat molt més petita. Per aquest motiu, és important regular que la seva presència en els aliments sigui mínima», explica Alicia Aguilar, investigadora del grup de recerca FoodLab de la UOC.
El consum d'àcids grassos trans augmenta els nivells de colesterol, sobretot el colesterol LDL (colesterol dolent), i, a més, disminueix el colesterol HDL (colesterol bo). De fet, el consum de greixos trans causa el doble de quantitat de colesterol dolent que si s'ingereix la mateixa quantitat de greixos saturats. També fan créixer la presència de triglicèrids a la sang, i són el nutrient que, quan se'n fa una ingesta elevada, augmenta més el risc de patir malalties del cor, que són la primera causa de mort a la Unió Europea. L'obesitat i la diabetis també estan vinculades a dietes riques en calories procedents de greixos trans.
Actualment, per a detectar la presència d'aquests greixos cal buscar la indicació «parcialment hidrogenat» a les etiquetes dels aliments. La limitació d'ús per a la indústria alimentària de la Unió Europea arriba quatre anys després que es prohibissin als Estats Units.
La nova reglamentació europea fa referència als greixos trans industrials, que són els que s'afegeixen en el procés de producció. Però hi ha alguns aliments, com la carn d'animals remugants o els seus derivats, que en contenen de manera natural i que no estan afectats per la nova llei.
«Aquests greixos es troben en una quantitat menor a la carn de vaca, a la llet o als formatges que no pas als productes que han estat produïts amb greixos trans», explica la professora Alicia Aguilar. «La reglamentació vol evitar que s'elaborin industrialment productes amb greixos trans o, almenys, minimitzar-ne la quantitat. Hem de pensar que s'afegeixen als que ja són originàriament en els aliments i, per tant, incrementen la quantitat que n'acabem ingerint durant el dia», afegeix.
Encara que els greixos trans naturals tinguin una presència molt més residual que els artificials, tenen els mateixos efectes nocius. «En general, no podem fer diferències entre la procedència dels nutrients o de les substàncies per a considerar-les saludables o no segons siguin naturals o artificials», afirma Alicia Aguilar, que també és directora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC.
Així, el concepte natural no és sinònim de saludable ni el concepte artificial, de no saludable. «Hi ha substàncies presents naturalment en els aliments que poden ser tòxiques ―o fins i tot mortals, en alguns bolets― i hi ha aliments que, gràcies a processos industrials, milloren les seves propietats o esdevenen accessibles a més persones o durant més temps, com els iogurts, les verdures congelades o els productes sense gluten per als celíacs», explica.
En el cas dels greixos, a fi d'evitar els més perjudicials per a la salut, la professora Aguilar recomana «fer una alimentació més basada en productes vegetals (fruites, verdures, llegums, arròs, pasta i oli d'oliva) i prioritzar el consum de peix en detriment del de carn». |
