 |
|
|
|
Mentre proliferen les aplicacions per a fer entrenaments físics –n'hi ha milers a Google Play i l'App Store–, els experts encaren el repte de crear programes d'entrenament digital que siguin realment efectius i no comportin cap risc per a la salut.
Les aplicacions són un gran estímul per a fomentar l'exercici físic, però no n'hi ha prou amb mesurar la freqüència cardíaca, la distància recorreguda o la velocitat. Toni Caparrós, que ha estat preparador físic d'equips de bàsquet com el Barça o la selecció espanyola masculina i assessor dels Grizzlies de Memphis en l'NBA, explica que «els professionals de l'activitat física i la salut hem de poder definir, com a mínim, variables relatives a la intensitat i al volum de treball. Necessitem conèixer tant les de caràcter objectiu com les de caràcter subjectiu».
Així, per exemple, variables com la intensitat es mesuren habitualment amb l'escala de Borg, que mostra l'esforç percebut de l'1 al 10, o bé amb emoticones associades. «Són els que s'observen actualment com a més aplicables i fiables», explica Caparrós, que actualment és professor a l'INEFC Barcelona i ha cursat un màster de Societat de la Informació i el Coneixement a la UOC.
«Aquest monitoratge digital de l'activitat física és un repte sanitari, perquè a més té aplicacions més enllà del rendiment esportiu. I és que en els usos terapèutics també és més que necessari registrar les percepcions dels pacients: «Aquestes variables autoreportades són molt importants perquè ens parlen de la qualitat de vida, l'efectivitat o la seguretat percebuda pels mateixos usuaris», afirma la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Carme Carrión. Ja es comencen a recollir en situacions concretes, com després de determinades intervencions quirúrgiques o en el tractament d'algunes patologies cròniques.
«En el camp de la salut digital queda molt camp per recórrer, i les apps, sensors i xats que s'han creat fins ara encara no han incorporat les variables autoreportades, llevat d'algunes experiències que estan encara en el pla de la recerca», afirma la professora Carrión, que és la investigadora principal del grup de recerca eHealth Lab de la UOC.
Les aplicacions tenen, doncs, un gran potencial que depèn de les dades que es puguin recollir: «Cal adaptar aquesta potencialitat a certes variables de control que ens defineixin els registres de manera aplicable. Queda feina per fer», afirma també Toni Caparrós en una entrevista al blog Salud con Ciencia de la UOC. |
