|
| De què servirà el 5G? |
| Quan durant la primavera del 1973 es va realitzar a Nova York la primera trucada telefònica amb un dispositiu mòbil, difícilment algú hauria pogut imaginar l’evolució d’aquest tipus de connexions. D’aquell primer estadi s’arriba ara a una cinquena generació (5G), de la qual se’n parla molt, però no sempre s’entén fins a quin punt impactarà en l’economia i els negocis. |
 |
| Quan durant la primavera del 1973 es va realitzar a Nova York la primera trucada telefònica amb un dispositiu mòbil, difícilment algú hauria pogut imaginar l’evolució d’aquest tipus de connexions. |
|
| Carles Gómara/AMIC |
| 07/07/2019 17:16 |
 |
|
|
|
Més velocitat
El canvi que suposarà el 5G en la velocitat de les connexions serà especialment rellevant en camps com el de l’entreteniment. No en va, permetrà enviar i rebre moltes imatges en poc temps, com per exemple disposar d’una pel·lícula en alta definició en pocs segons. També la realitat virtual o la realitat augmentada gaudiran d’aquest avantatge que els permetrà oferir molta més qualitat d’imatge i detall.
Per aconseguir-ho, la tecnologia 5G farà servir fins a tres tipus de freqüències diferents. Aquest fet és rellevant perquè afecta de ple al seu rendiment i la quantitat de dades que es poden enviar. Les freqüències més altes podran enviar més dades, però a menys distància; i les freqüències més baixes podran enviar dades més lluny, però en menor quantitat.
És per això que necessitarem afegir moltes més antenes, atès que les actuals de 4G tenen un abast d’unes 100 milles quadrades, mentre que les de 5G només en tenen a una milla quadrada. Caldrà, doncs, ubicar-ne de noves en múltiples infraestructures, com per exemple els semàfors.
Més dispositius connectats
Tots ho hem comprovat en un gran esdeveniment o en una manifestació: quan la concentració de dispositius és molt elevada, el 4G se satura i deixa de funcionar. És com un embut on cada cop hi tenim (i hi volem tenir) més coses connectades; un desig impossible de satisfer sense el 5G.
Sense anar més lluny, només a Europa hi ha 290 milions de vehicles en funcionament. Des de fa un any, tots els cotxes nous estan connectats per llei a un ritme de 15 milions anuals. Avui dia, per tant, ja hi ha més de 15 milions de vehicles connectats a Europa recollint i enviant dades cada dia.
I no són només els cotxes; en un món on ho volem tot connectat, el 4G es converteix en un embut que permet un màxim de 100.000 connexions en un quilòmetre quadrat. Una xifra insuficient per al creixement de les coses connectades. El 5G multiplica per 10 la seva capacitat.
Menys latència
La latència és el temps d’espera entre que es dóna l’ordre i quan aquesta s’acaba executant. Els 10 milisegons oficials que té el 4G (segurament entre 20 i 40 a la pràctica), ja ens han fet oblidar els retards en el so (delays) en les trucades i ens poden semblar imperceptibles. Ara bé, que el 5G redueixi la latència a un milisegon sí que resulta crucial en les “converses” entre les màquines.
Al MWC 2019 ja s’ha parlat de la primera operació mèdica telemonitoritzada, que el 5G permetrà realitzar veritablement a distància amb la màxima precisió. Aquest és només un exemple de la importància d’aquesta característica, però es pot estendre també en qualsevol planta industrial que requereixi de processos d’alta precisió.
Així doncs, el 5G suposa un autèntic punt d’inflexió en la indústria 4.0 i la Internet de les Coses. Per primera vegada, les màquines podran interactuar a temps real. En aquest sentit, amb la necessitat de mantenir la latència tan baixa i amb més coses connectades, caldrà situar noves centrals telefòniques com a petits clouds. És a dir, un intermediari que processi algunes dades a prop d’on passin les coses (el que s’anomena edge computing).
Serveis a mida
Actualment cada antena de 4G dóna servei a molts telèfons alhora. Amb el 5G la cosa canvia. El seu funcionament recaurà en més antenes, més petites i molt juntes. Cadascuna donarà servei a pocs dispositius, a diferència del 4G; on una sola antena ha de repartir tot el seu servei entre els dispositius que hi arriben. D’aquesta manera, el 5G garanteix un mínim de latència i de capacitat de dades, amb un canal reservat per a cada dispositiu (l’anomenat slicing).
Aquest canvi de paradigma serveix per poder oferir serveis a mida. Així doncs, cada petita antena de 5G s’adaptarà a les necessitats del dispositiu que s’hi connecti. Per exemple, els serveis d’emergència requeriran una latència mínima, mentre que per als de vigilància serà fonamental poder rebre una gran quantitat de dades per disposar d’imatges amb més qualitat i detall. Alhora, una fàbrica requerirà connectar al mateix temps molts dispositius. L’slicing, doncs, pot oferir a cadascú el que més necessita.
Socialitzar la intel·ligència artificial
Si el 5G permet tenir més dispositius connectats, aquests recolliran més dades del seu entorn. Aquestes dades són l’aliment necessari i imprescindible per disposar de millors sistemes d’intel·ligència artificial. Així doncs, la combinació del 5G i de totes les dades que serà capaç de recollir ens permetrà gaudir d’una intel·ligència artificial més intel·ligent (valgui la redundància).
El principal avantatge de tot plegat és que aquesta intel·ligència artificial estarà a l’abast de tots nosaltres. Ja no caldrà ser propietari de grans i costosos centres de càlcul per disposar d’intel·ligència artificial útil per a les nostres empreses i ciutats. Gràcies al 5G serà un servei molt més comú que podrem comprar a proveïdors. A més, atesa la baixa latència que ens aporta el 5G, la podrem fer servir com si es generés des de l’ordinador de la nostra pròpia empresa. |
|
|
