| Ben cert és que a Manresa, com en altres ciutats, hi ha coses molt més importants que anar fent fotos a tifes sense recollir a ple sol. Tenim moltes mancances, sí, i tornem a recuperar aquell concepte molt trillat però no menys important: La convivència ciutadana. El carrer, com a espai que compartim tots, s'ha convertit en el mirall d'una societat que sembla indicar que respecta ben poc: Televisors i música amb el volum a rebentar, converses a tot pulmó a altes hores de la nit, brossa i roba abandonades per terra, pixarades per les cantonades... No sabem cap on anem, però sí que ja comencem a saber qui som. |
