|
| Les piulades reflecteixen el nostre estat d'ànim |
| Alguns estudis utilitzen Twitter per a conèixer les emocions dels usuaris. |
 |
| Les piulades reflecteixen el nostre estat d'ànim |
|
| SOCIETAT / Redacció |
| 17/08/2019 21:05 |
 |
|
|
|
El 2011, la revista Science va publicar un treball que analitzava les piulades escrites per més de dos milions de persones en 84 països i va concloure que el nostre to emocional segueix un patró similar al marge del lloc de procedència: ens llevem de bon humor, després aquesta energia decau fins que abans de tornar al llit torna a augmentar. El 2017, la Universitat de Bristol va analitzar 800 milions de piulades en un estudi semblant i l'any passat el Govern mexicà va anunciar que havia desenvolupat una eina per a «interpretar l'emotivitat subjacent en els missatges que es publiquen a la plataforma digital Twitter».
Però, quina mena d'informació podem esperar d'aquests estudis i de les xarxes socials? Diego Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, es mostra prudent: «Una piulada pot reflectir l'estat d'ànim, però no fins al punt de poder dir com se sent algú en funció del que escriu. Fins i tot per a un professional de la psicologia o de la psiquiatria conèixer l'estat d'ànim d'una persona és una cosa molt complicada. Jo diria més aviat que les xarxes ens mostren determinats patrons de conducta».
Limitacions en els estudis
Un escepticisme similar mostra Ferran Lalueza, expert en xarxes socials i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC: «Les piulades poden reflectir una part del nostre estat d'ànim, fins i tot més del que ens imaginem, però els estudis que s'han dut a terme tenen serioses limitacions. Se centren en com els estats d'ànim van evolucionant al llarg del dia o en determinat període de l'any, de manera que utilitzen usuaris molt actius que no representen el ciutadà tipus».
Tot i que aquest no és l'únic problema d'aquests estudis, tal com assenyala Redolar «n'estan fent molts empreses com ara Google o Facebook amb finalitats comercials. Volen saber quin producte han d'oferir a cada persona i fins i tot el moment exacte en què li interessarà més. Tenen accés a les dades perquè els usuaris donen el seu permís en acceptar les condicions d'aquests serveis».
Lalueza també reconeix que s'estan utilitzant molt aquests estudis amb finalitats comercials, però considera que a les xarxes es treballa més amb un sistema d'encert i error: «Cada empresa o institució té el seu públic. A l'hora de buscar, per exemple, quin dia o quin moment és millor per a enviar un missatge i atreure l'atenció, se solen fer proves. S'envia el missatge un dilluns i, si ningú no en fa cas, es repeteix un dimarts o es torna a insistir el dimecres. Així fins que a poc a poc troben el dia i la franja horària en què hi ha més possibilitats d'assolir els objectius que s'hagin marcat».
I com influeixen les xarxes en el nostre estat d'ànim?
Un altre aspecte potser més important i, per descomptat, molt més estudiat és just el contrari: com Twitter i les altres xarxes socials poden influir sobre el nostre estat d'ànim i la nostra vida en general. «La psiquiatria i la psicologia estan analitzant bastant aquestes influències els últims anys. D'una banda, les xarxes poden beneficiar familiars i malalts d'afeccions de baixa prevalença (malalties rares) per a trobar suport, accés a serveis, recursos, etc.», assegura Redolar. En altres casos, l'efecte no és tan positiu, segons el mateix expert: «També poden comportar un risc en poblacions molt concretes».
Hi ha altres aspectes les conseqüències dels quals encara no estan clares. Redolar posa aquest exemple sobre com la tecnologia i les xarxes transformen les nostres vides: «A Barcelona estan fent un estudi amb centenars de persones en col·laboració amb la Universitat Harvard, el Barcelona Brain Health Initiative, per a identificar quins factors ajuden a mantenir la salut i tenir un bon envelliment del nostre cervell. Han vist que l'exercici físic i activitats que incorporen un component d'interacció social s'associen amb un manteniment de la salut cerebral. El fet de passar molt temps "enganxats" a les noves tecnologies digitals pot fer que no fem prou exercici físic o que no tinguem un bon nínxol de socialització».
Un consell que convé recordar
Finalment, i després de reconèixer que en ocasions a les xarxes socials mostrem molt més de nosaltres mateixos del que ens agradaria, Ferran Lalueza ens recorda una norma bàsica que sempre convé tenir en compte: «Twitter s'ha convertit en la xarxa més visceral, on deixem anar el primer que se'ns passa pel cap. Per això resulta tan atractiva per a detectar estats d'ànim, corrents d'opinió, etc. La meva recomanació és molt bàsica: comptar fins a deu abans de piular i pensar si això que direm ens avergonyirà o ens comprometrà d'aquí a uns minuts i fins i tot d'aquí a uns anys. De vegades és millor frenar i protegir la nostra identitat digital». |
|
|
