 |
|
|
|
La nostàlgia per la mar, compartida per totes dues obres, separades per 95 anys, es fa palesa ja des de la portada. En Jan, que havia viscut sempre amb els pares dalt d’un veler, voltant per mars i oceans, ha de conviure a la força amb l’àvia, al camp. En primera instància, el preadolescent anuncia que marxarà de seguida, senzillament perquè troba a faltar el mar.
Està enfadat perquè no acaba d’entendre per què no pot compartir la tasca dels pares, rescatant immigrants en perill en alta mar. A mesura que aprofundeix en els secrets de la terra, en Jan va postergant la seva marxa.Un llibre preciós, ideal per llegir sense pressa, potser en veu alta, amb una prosa precisa i plena d’emoció, convenientment ritmada i reblada per unes il·lustracions que ajuden a submergir-se en la trama.
Una història que, al cap i a la fi, ens parla de la vida (té un fonament real) i de l’assumpció dels canvis que cada etapa vital comporta. Volgudament breu, com explicita l’autora, allò que el text i les il·lustracions callen contribueix a fer que el lector es formuli preguntes i acabi viatjant molt més enllà de les pàgines. Un últim incís: per la temàtica, m’ha fet pensar en l’imprescindible Duna de Muriel Villanueva. |
