L’obra Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), de Marta Marín-Dòmine, ha resultat guanyadora de la vintena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per catorzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració dela Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festade la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc aquest dimecres  a l’Auditori de la Plana de l’Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per una lectura dramatitzada de fragments del Diari, d’Anna Frank, per part de l’actriu Txell Vall, acompanyada per un quartet d’alumnes del Conservatori de Música de Manresa.

Tot seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat, format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Anna Vilajosana, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l’obra Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine. L’escriptora, que passa la major part de l’any a Toronto, ha pogut ser present a Manresa per recollir el guardó i s’ha endut els 2.000€ del premi i l’escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia A l’amic escocès, de Maria Barbal, Sis dies d’agost, de Jordi Lara, i Per tenir casa cal guanyar una guerra, de Joan Margarit.

La guanyadora

Marta Marín-Dòmine va néixer a Barcelona i viu, des de fa anys, al Canadà. Ha exercit la docència de la traducció literària a la UAB. Ensenya Literatura peninsular i Estudis de la Memòria a la Wilfrid Laurier University a Waterloo (Canadà), on dirigeix el Center for Memory and Testimony Studies. Ha realitzat documentals i instal·lacions artístiques i col·labora amb el diari Ara.
És especialista en literatura testimonial, col·labora amb diverses universitats en relació a l’estudi de la memòria, i es dona el cas que va ser al traductora a l’anglès de la novel·la més coneguda de Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich.
 
Fugir era el més bell que teníem és la primera novel·la que publica

És un relat polièdric sobre l’errància. Difícil de classificar, és una novel·la atípica, que combina la narració literària, la descripció creativa, el diàleg pragmàtic, la citació de testimonis i la reconstrucció d’episodis reals. Amb un llenguatge carregat de poesia i una estructura en forma de mosaic, Marta Marín-Dòmine reflexiona sobre el procés de recuperació de la memòria, històrica i personal. L’autora construeix un relat sobre personatges desarrelats i tornats a arrelar, com ella mateixa: errants, exiliats, nòmades... potser fugitius.
El jurat n’ha valorat l’originalitat, la valentia del plantejament i de l’execució, i la capacitat de combinar diversos registres d’una manera brillant.

Història del premi

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna
Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor