|
| Els tres màrtirs caputxins assassinats a Manresa el 1936 seran beatificats el 14 de novembre a La Seu |
| La Secretaria d’Estat del Vaticà ha anunciat data i lloc per a la beatificació dels tres màrtirs caputxins assassinats a Manresa l’any 1936 per la seva condició religiosa. Els frares Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona seran beatificats el 14 de novembre d’aquest any a la basílica Santa Maria de la Seu de Manresa. La missa de beatificació serà presidida pel Cardenal Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, Mons. Angelo Becciu. |
 |
| La beatificació dels tres màrtirs caputxins és la primera dels temps moderns al bisbat de Vic. |
|
| MANRESA / Redacció |
| 04/05/2020 16:38 |
 |
|
|
|
Beat vol dir en llatí “feliç”, “benaurat”. L’Església, en declarar una persona com a beata, reconeix en ella –de manera oficial–un model de vida i algú a qui acudir perquè intercedeixi davant Déu i en permet el culte públic. Quan la devoció a un beat s’estén més enllà de l’àmbit local, en la majoria dels casos, es procedeix a l’inici del procés de canonització, per a declarar-lo sant.
La beatificació dels tres màrtirs caputxins és la primera dels temps moderns al bisbat de Vic, des que el papa Benet XVI va traslladar les cerimònies de beatificació a les diòcesisdels beatificats (i no a Roma)per tal d’apropar el seu testimoni a l’església local.
El procés de beatificació d’aquests caputxins començà a la diòcesi de Vic el 18 d’abril de 1955: fou tramès a Roma l’any 1962 i fou prosseguit i completat entre els anys 1997 i 2005. Finalment, el passat 24 de gener, el papa Francesc aprovava de manera oficial la seva beatificació i ara se n’han coneguts els detalls de l’acte de celebració.
Fra Benet és el nom de religiós de Josep Domènech i Bonet, nascut a Santa Coloma de Gramanet el 1892. Fundador dels “Amics del cant gregorià” i mestre de novicis a Manresa. Fou un caputxí modèlic, de tarannà ascètic, i un exemple de vida consagrada, que sabia exigir –amb fermesa i dolcesa–als seus novicis el seu progrés espiritual. Fra Benet fou detingut el 6 d’agost del 1936 per uns milicians que l’escarniren i el torturaren i, finalment, l’assassinaren el dia 7 d’agost de 1936.
Fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles és el nom de religiós de Joan Romeu i Canadell, nascut a Sant Pere de Riudebitlles el 1882. Mogut per uns forts ideals missioners, el 1917fou enviat a l’Amèrica Central on, durant 17 anys, treballà pastoralment a Cartago (Costa Rica) i a Managua (Nicaragua). Després d’un apostolat molt intens, el 1930 retornà a Catalunya força malalt i visqué la darrera etapa de la seva vida al convent de Manresa, agraciat amb una fama de religiós bo i exemplar, observant i molt sacrificat. En esclatar la revolta, fou identificat i detingut com a eclesiàstic a casa d’uns parents, on havia estat acollit, i –confessant la seva condició religiosa–fou assassinat el 27 de juliol de 1936.
Fra Josep Oriol de Barcelona és el nom de religiós de Jaume Barjau Martí, nascut a Barcelona el 1891. El Pare Josep Oriol s’ordenà sacerdot el 1915 i es dedicà a la predicació, atenció al confessionari, direcció espiritual i, també, a la recerca històrica. Preparà l’edició del Chorale Psalterium, obra monumental que rebé els elogis del papa Pius XI. El P. Oriol i el reverend Pere Vintró foren els primers en morir assassinats a Manresa per la seva condició religiosa el dia 24 de juliol de 1936. El P. Oriol havia trobat refugi en una casa veïna al convent, i celebrava clandestinament la Santa Missa i també visitava i administrava clandestinament els sagraments. Fou en una d’aquestes perilloses sortides que fou descobert i detingut.Després de manifestar-se religiós, fou insultat i assotat mentre ell perdonava els seus botxins. Finalment fou assassinat a les afores de Manresa. Frares caputxins
Els frares caputxins són una branca de l’Orde Franciscà, fundat per sant Francesc d’Assís a Itàlia en el segle XIII. Sant Francesc volia viure seguint l’evangeli de Jesús, en pobresa i fraternitat. Els caputxins són presents a Catalunya des de 1578. Han tingut convent a Manresa entre 1582 i 2007, amb els parèntesis forçosos de l’exclaustració al s. XIX i la guerra civil. |
|
|
