|
| El 36 % dels espanyols han consumit els seus estalvis durant un mes de confinament |
| Un estudi internacional de la UOC alerta de les pors que ha generat la pandèmia en els espanyols, i de l'impacte que tindran en l'economia. |
 |
| A l'Estat espanyol, segons la tercera enquesta, el 63 % dels ciutadans pensa que l'any 2021 serà pitjor que el 2020. |
|
| ECONOMIA / Redacció |
| 07/06/2020 15:13 |
 |
|
|
|
Un estudi internacional d'Open Evidence, una spin-off de la UOC, ha publicat els resultats finals de l'anàlisi que ha dut a terme sobre els efectes de la COVID-19 a Espanya, Itàlia i el Regne Unit. Després d'una primera tanda de resultats, publicada a finals de maig i centrada en la salut mental, l'informe final mostra dades socioeconòmiques, expectatives de futur i capacitats cognitives dels ciutadans. Entre els resultats principals, la recerca revela que un 36 % dels espanyols ha consumit els seus estalvis durant un mes de confinament i que la majoria té por i una visió negativa del futur: el 92 % dels espanyols tem una depressió econòmica, el 63 % espera que l'any 2021 sigui pitjor que el 2020 i, també, un 63 % té por que hi hagi restriccions permanents de drets i llibertats.
L'estudi, basat en la recopilació de diverses dades d'un mateix grup de persones, d'entre 18 i 75 anys, d'Espanya, Itàlia i el Regne Unit, ha dut a terme tres onades consecutives d'enquestes. Per obtenir la resposta de les mateixes 1.000 persones de cada país en cada enquesta, els investigadors van incloure en la primera enquesta (del 24 d'abril a l'1 de maig) una mostra de 3.524 persones a Espanya, 3.545 a Itàlia i 3.541 al Regne Unit. La segona enquesta (de l'1 al 12 de maig) va tenir una mostra de 1.663 persones a Espanyal, 1.659 a Itàlia i 1.599 al Regne Unit. I la tercera (del 9 al 20 de maig), 1.023 persones a Espanya, 1.039 a Itàlia i 1.148 al Regne Unit. Ara es publiquen els resultats de les dues darreres onades d'enquestes, juntament amb els de la primera, que ja es van publicar.
Les dades de l'estudi recollides en la tercera onada revelen que la pandèmia altera el comportament de la població. En l'àmbit socioeconòmic, un 36 % dels espanyols ha consumit els seus estalvis durant un mes de confinament; a més, el 41 % ha disminuït el consum de productes culturals i el 58 % ha reduït l'activitat de networking, clau per a la seva carrera i les seves oportunitats laborals futures. En altres àmbits, un 23 % dels enquestats ha informat que té un comportament de més risc, com ara sexe sense protecció, menys adherència a tractaments mèdics o consum excessiu d'alcohol i menjar, i que fa una vida menys saludable.
A més, el cofundador d'Open Evidence i professor dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicacio de la UOC Francisco Lupiáñez afegeix que, mentre que el discurs dominant deia que la COVID-19 no feia distincions socials, la nostra societat desigual ha fet que algunes persones paguin un preu més alt que altres. «Les dones, en particular, han pagat més, perquè han fet una part aclaparadora de la feina no remunerada. Altres grups vulnerables són les persones que viuen en espais limitats o que tenien uns estalvis limitats», assenyala.
La por i l'efecte perillós de la incertesa
Invertir, comprar una casa, administrar o obrir un negoci són accions que exigeixen apostar pel futur. La societat està disposada a apostar en un procés de desconfinament gradual? Per als investigadors, els signes no són gens encoratjadors. A l'Estat espanyol, segons la tercera enquesta, el 63 % dels ciutadans pensa que l'any 2021 serà pitjor que el 2020.
Segons les dades obtingudes, la por envaeix la vida dels ciutadans i els atrinxera en una sensació de temor en els tres països. A l'Estat espanyol, un 92 % de les persones espera una depressió econòmica, un 63 % tem que hi haurà restriccions permanents de drets i llibertats i un 91 % pensa que hi haurà un segon brot de la malaltia.
«Individualment, la por està associada a l'estrès i soscava la nostra facultat de raonament, cosa que ens pot portar a cometre més errors», adverteix Lupiáñez. «El confinament posa en risc la salut mental, redueix la capacitat per prendre decisions racionals i crea un clima descoratjador d'expectatives pessimistes i temors generalitzats», afegeix. Per això, l'investigador considera que s'hauria de reiniciar el teixit social i reduir la incertesa per evitar eleccions i comportaments equivocats. «Els governs han de restaurar la confiança i l'esperança de la societat», afirma.
La salut mental, encara en risc
En la tercera enquesta, l'estudi revela un impacte molt limitat del desconfinament gradual sobre la salut mental dels espanyols. De fet, encara està en perill. En comparació amb la primera enquesta, fins i tot un 3 % més de persones s'han sentit deprimides o desesperades pel futur. Només en alguns indicadors de salut mental hi ha hagut una millora lleu, com ara en el fet que menys persones han sentit poc interès o plaer a l'hora de fer coses (67 %).
|
|
|
