|
| El poc ús social de la llengua a Barcelona, València i Palma situa el català en emergència lingüística |
| La meitat dels habitants de Catalunya creu que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Només 1 de cada 5 habitants de Catalunya creu que l’Estat espanyol fa prou per la llengua catalana. |
 |
| Només 1 de cada 5 habitants de Catalunya creu que l’Estat espanyol fa prou per la llengua catalana. |
|
| SOCIETAT / Redacció |
| 21/06/2020 16:52 |
 |
|
|
|
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana conegudes recentment. Amb aquest informe, l’ONG del català pretén conscienciar sobre la situació de la llengua catalana i la necessitat de la millora del seu estatus legal, des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural de les persones que conviuen a casa nostra.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que “l’InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català”, i això treu a la llum “una vegada més, l’emergència lingüística que tenim davant”. Segons la UNESCO, una llengua presenta una situació de vulnerabilitat i està en perill quan el nombre de parlants esdevé una comunitat petita, ja que el risc que es perdi la llengua i la cultura és alt en benefici d’una altra que en pugui absorbir els parlants. Per això, una de les preocupacions és el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana. A Barcelona i la seva àrea metropolitana només el 35 % de la població parla el català habitualment, un percentatge similar al que es troba a la regió metropolitana de València (34,8 %), per bé que si tenim en compte només la ciutat les dades són dramàtiques: menys del 15 % dels habitants. A Palma els parlants habituals de català són el 41,3 % de la població.
Més enllà de l’ús social, també generen alarma les polítiques públiques de promoció i defensa de la llengua o, en molts casos, la seva absència. “Aquestes dades exigeixen que la societat civil i les institucions treballem a fons i de manera urgent. Cal que tothom tingui clar que cal posar la llengua al centre per a impulsar polítiques de foment de l’ús del català i dels drets dels parlants si volem que la nostra llengua continuï tenint vitalitat, o això acabarà en desastre”, ha expressat Escuder.
L’Estat atempta contra la llengua i la seva unitat
Escuder expressa la seva preocupació per la falta d’unitat i de coordinació de les polítiques lingüístiques entre els territoris de parla catalana i per la realitat discriminatòria que practica el Govern espanyol, que cal que sigui coneguda, rebutjada i corregida. De fet, un estudi encarregat per la Plataforma per la Llengua al GESOP recull que el 71,5 % dels ciutadans de Catalunya pensen que les institucions de l’Estat espanyol no fan prou per protegir i promoure la llengua catalana. Només el 19,9 % dels enquestats aproven la política de les institucions generals de l’Estat en aquest sentit.
“El Govern espanyol no només no fa prou per promoure i protegir la nostra llengua, sinó que atempta contra el català, contra els nostres drets lingüístics i contra la unitat de la nostra llengua”, ha expressat Escuder. Una nova mostra d’això s’ha vist aquesta setmana amb la confirmació que el Govern valencià no podrà fixar l’ús del català com a llengua de comunicació amb ciutadans i administracions de Catalunya i les Illes Balears. Aquesta sentència arriba després que l’Advocacia de l’Estat, amb un Govern del PSOE, presentés un recurs contra l’aixecament de la suspensió d’aquesta norma en el qual argumentava que el “valencià” i el “català” havien de ser tractades com a llengües diferents, lluny dels criteris científics i filològics i de la tradició històrica del PSPV. És per això que la Plataforma per la Llengua exigeix a les institucions de l’Estat que reconeguin, practiquin i promoguin la unitat de la llengua catalana a tots els efectes, tot i les diverses denominacions que rep.
De fet, un altre exemple d’aquesta política pública de fragmentar la llengua, i que recull l’InformeCAT 2020, és que entre el 2017 i el 2019 el nombre de pàgines web del Govern espanyol que en el seu menú lingüístic diferencien entre català i valencià ha crescut 15 punts. A dia d’avui, el 44,3 % dels seus webs institucionals tenen algun contingut en català presentat en versions diferents en «català» i en «valencià». Sobre aquestes dades, el president de l’ONG del català considera que “és urgent que els diversos organismes i institucions de l’Estat deixin de fragmentar la llengua, per exemple, en les pàgines web dels ministeris”. També és una realitat que de les 134 normes aprovades el 2019 que imposen el castellà, 41 afecten el sector privat, o que el nombre de denúncies per discriminacions policials als catalanoparlants va augmentar el 85,7 % entre el 2018 i el 2019.
D’altra banda, l’InformeCAT descobreix que la meitat dels habitants de Catalunya creu que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. En concret, només el 44,5 % són conscients de la unitat de la llengua catalana. Per tant, segons aquestes dades recollides pel GESOP per la Plataforma per la Llengua, el 51 % de la població discrepa dels filòlegs i els lingüistes i afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins.
Pel que fa al sector cultural, l’informe de la Plataforma per la Llengua constata que el Govern espanyol ha destinat 0 euros a la producció de cinema en català en els darrers sis anys, a diferència dels gairebé 400 milions que sí que ha donat per a la producció cinematogràfica en castellà entre el 2013 i el 2018. També preocupa que la nostra llengua sigui residual a les plataformes de vídeo en línia, tot i existir molts continguts que ja han estat doblats o subtitulats al català, o que només el 19,8 % dels llibres que són exposats en les grans superfícies de Catalunya són en català.
El 20 % dels catalans pensa que no pot parlar català amb un policia nacional o un guàrdia civil
Dins la preocupació per l’ús social del català destaca el desconeixement que es percep entre la població dels seus drets lingüístics i com defensar-los, fet que pot provocar que en baixi l’ús social.
L’InformeCAT revela un nou estudi en què es constata que el 20,1 % de la població de Catalunya creu que no pot parlar en català a la policia estatal. En canvi, normativament, tant l’Estatut de Catalunya com la legislació estatal reconeixen el dret dels ciutadans d’adreçar-se en català als funcionaris de l’Estat, també si són membres dels cossos policials. En canvi, sí que el 87 % de la població pensa que a les comissaries s’hauria d’informar d’aquest dret de poder utilitzar el català o el castellà amb cartells ben visibles, un fet que no solament no passa, sinó que hi ha nombrosos exemples de ciutadans que són discriminats i amenaçats per parlar en català quan van a renovar-se el DNI. De fet, la mateixa enquesta mostra que aquest mateix percentatge de ciutadans veu amb bons ulls que els funcionaris de l’Administració central de l’Estat espanyol que atenen el públic a Catalunya hagin de conèixer el català, de la mateixa manera que tenen l’obligació de conèixer el castellà.
L’InformeCAT és un document sobretot informatiu, però també contribueix decisivament al debat públic sobre la llengua –en els darrers temps, s’ha convertit en un document de referència– i vol ser un suport per a l’elaboració de polítiques públiques a favor de la normalització lingüística. El dossier complet, que recull cinquanta dades significatives sobre la situació del català que la Plataforma per la Llengua elabora cada any a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia, es pot trobar al web de l’ONG del català: www.plataforma-llengua.cat/informeCAT.
Finalment, per saber la percepció que té la ciutadania de l’estat de la llengua als diversos territoris de parla catalana, la Plataforma per la Llengua ha preparat un test interactiu que es pot fer al web www.informecat.cat. |
|
|
