Després de mig segle d’aquella fita que va marcar la direcció de la història, tot i els avenços en quant a la igualtat formal de la diversitat sexual i de gènere en alguns països del món, el drets reals i les garanties per cobrir les necessitats específiques del col·lectiu LGTBI no estan encara assegurades, ni tampoc sembla que s’hagin arrelat a la consciència de la majoria social.

Les persones LGTBI també s’han vist afectades per la situació excepcional provocada per la pandèmia de la COVID-19, el confinament ha fet aflorar situacions de rebuig intrafamiliar, d’increment d’angoixa i de soledat entre d’altres. No es pot deixar de banda que en moments de crisi, malauradament, les persones del col·lectiu es situen en un punt de partida de desequitat.

Així, en una situació com l’actual, es més important que mai vetllar per l’equitat social i pel respecte a la diversitat sexual i de gènere per corregir discriminacions derivades de la lògica heteropatriarcal. Perquè volem que el col·lectiu LGTBI visqui lliure de LGTBIfòbies i gaudeixi avui i sempre de la seva dignitat humana i de la llibertat per estimar, sentir i expressar-se com desitgi. No només a la nostra demarcació, sinó que necessitem del seu avenç en garantia de drets humans en tot el món.

Malgrat que la legislació en l’àmbit internacional ha avançat en el reconeixement de drets, 76 estats del món encara prohibeixen, persegueixen i penalitzen les persones del col·lectiu LGTBI i en alguns casos amb la pena de mort. La pressió, les amenaces, l’assetjament que pateix el col·lectiu ens obliga a reivindicar i a apel·lar als drets humans cada vegada més.

La legislació avança i la societat també, però segueix havent intolerància contra aquelles persones que fan de l’amor i la diversitat una bandera. Se segueix odiant, discriminant, matant i fins i tot normalitzant que hi hagin persones que es treguin la vida per la seva orientació sexual i identitat de gènere. Lamentem tota discriminació que es pateix fins al punt de perdre la vida, com el cas recent de l’activista egípcia Sara Hegazy, que va haver d’exiliar-se per onejar una bandera de l’arc de Sant Martí en un concert, afortunadament va poder sortir per amenaces contra la seva vida del seu país, però malauradament aquesta setmana ens va deixar, no es va recuperar anímicament.

En relació amb la Diputació de Barcelona, com a administració supramunicipal hem de desplegar les competències que ens atorga la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, i treballar amb els pobles i ciutats de la província de Barcelona per assolir la integració i acceptació de les múltiples formes de vida, d’estimar i de ser.

Hem de continuar dissenyant polítiques per la diversitat sexual i de gènere amb l’objectiu de transformar els drets formals del col·lectiu en realitats viscudes, visibles i acceptades socialment, apropant-nos a les seves potencialitats i a les seves necessitats, en pro de millorar les seves condicions de vida. Perquè assolir i integrar la diversitat sexual i de gènere en la població, és sinònim d’obertura i progrés per a tota la societat, ja que els valors de la igualtat i l’equitat social són un indicador de salut en les societats democràtiques.

Des de la Diputació de Barcelona volem seguir avançant de la mà dels 311 ajuntaments de la província de Barcelona per assolir uns municipis lliures i diversos, respectuosos i oberts davant de la diversitat de les persones, maneres de ser, viure i estimar, i apostem per unes administracions públiques fortes i unides cap a la integració dels valors de la igualtat i la no discriminació.