 |
|
|
|
Aquest espai és el que fins ara s’ha denominat “sota claustre romànic” de la basílica i que es pot observar des del claustre modern a través d’una enorme finestrada. El dia 15 de juliol (dia exacte de la visita a Manresa del Bisbe Oliba i la Comtessa Ermessenda l’any 1020) s’inaugurarà oficialment, i a partir de l’endemà les portes d’aquest espai quedaran permanentment obertes perquè tots els visitants hi puguin accedir. Des de la basílica, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, s’ha habilitat la visita i s’ha reanomenat el recinte com a Espai Oliba en homenatge al Bisbe i a la seva gran aportació a la història i a la cultura del país.
En primera instància, es va encarregar al Doctor en Història de l’Art i conservador del Museu Episcopal de Vic Marc Sureda un estudi del sota claustre i l’elaboració dels textos dels plafons que s’hi han instal·lat. Seguint el criteri de Sureda, els continguts dels plafons- dissenyats per l’estudi manresà Kocori- expliquen tres conceptes bàsics per entendre els orígens de la Seu i de la ciutat: el passat romànic del temple, la necròpoli i els canonges. Per tal d’habilitar l’espai, s’hi han instal·lat càmeres de vídeo vigilància, s’han delimitat els accessos, s’ha millorat la il·luminació, s’han reordenat les peces exposades i s’ha netejat en profunditat.
La redotació La redotació de la Seu data del 15 de juliol del 1020, quan el bisbe Oliba, juntament amb la Comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon, van visitar Manresa amb l’objectiu d’impulsar la reconstrucció de la ciutat, redefinir un altre cop els seus límits i reorganitzar-la al voltant de l’església de Santa Maria.
Aquesta visita se succeïa després que a finals del segle X la situació fronterera de Manresa propiciés que el cabdill sarraí al-Mansur saquegés, incendiés i destruís la ciutat. En aquesta destrossa es van perdre els documents de Santa Maria fets pel bisbe Jordi amb anterioritat (el 947) i és per això que l’any 1020 es va fixar de nou l’extensió i rodalia del terme de la ciutat i de totes les parròquies manresanes. La construcció de la Seu romànica s’iniciaria més tard, a finals del segle XI. D’aquesta època en queden diverses restes, com ara el timpà romànic (aixoplugat al claustre), els vestigis dels fonaments (davant del punt d’acolliment), una finestra de mig punt romànica i l’Espai Oliba. |
