|
| El Bages és la comarca barcelonina on menys augmenta el nombre d’aturats (26,9%) respecte el juny passat |
| La demarcació de Barcelona tanca l’any 2019 amb una certa desacceleració en alguns dels principals indicadors socioeconòmics respecte el creixement en el període 2014-2018. |
 |
| El Bages és la comarca barcelonina on menys augmenta el nombre d’aturats (26,9%) respecte el juny passat . |
|
| ACTUALITAT / Redacció |
| 22/07/2020 18:30 |
 |
|
|
|
- La crisi originada a partir del confinament arrel de la pandèmia de la Covid-19 ha deixat una petjada sense precedents en l’activitat econòmica del Bages. A 30 de juny de 2020 la població ocupada de la demarcació és un -3,8% inferior a un any enrere, els llocs de treball un -4,1%, i els aturats registrats augmenten un 26,9%, en total, 11.611 aturats registrats. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe territorial de la demarcació de Barcelona, una publicació elaborada per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Barcelona que fa balanç de l’evolució econòmica de la demarcació.
I que enguany, en la seva divuitena edició, arran de la greu crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19 ha condicionat el contingut de l’informe, retallant una part de la seva estructura sobre l’any 2019, i ampliant informació referent a l’any 2020. A més, aquest monogràfic especial també inclou un recull estadístic per als 311 municipis de la demarcació amb l’evolució fins al juny de les principals variables socioeconòmiques analitzades (assalariats, autònoms, aturats registrats, ERTOs i beneficiaris prestacions).
L’estudi continua analitzant la major part d’informació referent a l’any 2019 per a la província i les seves comarques, i enguany es completa amb un monogràfic especial que ofereix dades socioeconòmiques i un recull de propostes i mesures adoptades en el segon trimestre de l’any 2020 arrel de l’excepcional situació sanitària i econòmica (dades fins al 30 de juny de 2020). A més, l’informe inclou altres dos monogràfics, més temàtics, un dedicat a la globalització i diversificació geogràfica dels mercats exteriors, i l’altre a l’economia del paisatge. |
|
|
