A més del vent i l’activitat agrícola, entre els principals agents que provoquen l’erosió o pèrdua de sòl, hi trobem els incendis. Els resultats de l’estudi mostren que de mitjana el foc explica entre el 12 i el 16% de la pèrdua de sòl a Catalunya, xifra que augmenta fins al 90% en els anys d’incendis greus. Aquesta xifra, segons les projeccions de futur realitzades en l’estudi, pot augmentar fins a un 150% si coincideixen en un mateix any episodis d’incendis amb episodis de pluja d'alta intensitat, una probabilitat que en un context de canvi climàtic augmentarà en un futur.

Encapçalat per Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) a la unitat mixta de recerca InForest (CTFC-CREAF), l’estudi també ha comptat amb investigadors i investigadores de França, Alemanya i Canadà i es publica a la revista científica Land Degradation and Development.

És important tenir en compte el paisatge i la gestió d’incendis

L’article proposa centrar esforços en dues línies d’acció per tal de minimitzar les pèrdues de sòl en un futur. Per una banda, proposen una ordenació forestal centrada en reduir el perill d’incendi i per l’altra, intervenir de manera ràpida desprès d’un incendi i abans de la temporada de pluges, mitjançant la realització de barreres d’erosió o bé amb plantacions. Aquests tractaments, tot i ser eficaços, són costosos, motiu pel qual el seu ús és limitat.

Per contra, a Catalunya, on el 73% del territori forestal és privat, sovint es realitzen tales post-incendi que poden contribuir a augmentar el risc d’erosió i de degradació del sòl. Per tant, en cas que no hi hagin mesures actives per poder controlar l’erosió, seria convenient realitzar bones pràctiques de gestió post incendi en aquelles zones on el sòl presenti més risc per tal de minimitzar-ne les pèrdues i al mateix temps proporcionar beneficis addicionals per a la recuperació de l’ecosistema.

Un model complex amb diferents factors de canvi

Les projeccions s’han realitzat amb el model matemàtic MEDFIRE, desenvolupat pel mateix grup de recerca que encapçala l’estudi, i que ha permès als investigadors i investigadores simular la pèrdua total anual de sòl a Catalunya des del 2011 fins al 2050 sota 6 marcs de futur diferents, resultat de la combinació de diferents escenaris de canvi climàtic amb diferents polítiques de control d’incendis.

Fins ara, les projeccions futures de la condició dels ecosistemes i la dinàmica del paisatge que incorporen l'efecte dels esdeveniments extrems associats al canvi climàtic són rars. En aquest cas, es mostra un model que considera diferents processos ecològics com el creixement i la dinàmica de la vegetació, i per tant és capaç d’avaluar la pèrdua de sòl a causa d'episodis de pluja intensa en els espais de temps que el sòl queda nu i exposat desprès dels incendis.

D’aquesta manera, es pot utilitzar per a fer prediccions futures de canvis en paisatge forestal i les seves conseqüències en els serveis ecosistèmics associats, d'una manera més realista i tenint en compte la incertesa de diferents escenaris de canvi futur.