El TSCAT va més enllà, i en un comunicat lamenta que “mai hi ha hagut una política real de conciliació de la vida laboral amb la vida familiar i de cura” i que les dones són, majoritàriament, les que assumeixen aquest doble rol. És per això que el Col·legi considera que s’han de fer “canvis estructurals” en l’organització del treball per fer possible la conciliació de dones i homes en igualtat de condicions.
 
El TSCAT augura que, en aquests moments, s’hauria de “donar un permís retribuït amb un import que correspongui, com a mínim, a l’IRSC (Indicador de renda de suficiència)”. El dret a la conciliació i el dret de les persones vulnerables a tenir una renda bàsica són dues premisses que s’haurien de treballar “per separat” i, segons les treballadores socials, crear “noves ajudes puntuals” genera una fragmentació que no contribueix “a l’autonomia real de les famílies”.
 
Així, recorden que s’hauria de plantejar des de la Renda Garantida de Ciutadania, i així reforçar les prestacions ja existents i no crear ajuts nous quan s’està veient “els problemes que hi ha en la tramitació de l’Ingrés Mínim Vital i la seva relació amb la Renda Garantida”.
 
En aquest sentit, el Col·legi creu que la tramitació d’aquesta nova ajuda no hauria de recaure en Serveis Socials Bàsics, atès que veuen “injust” seguir sobrecarregant un sistema que, juntament amb salut, són els que estan parant el cop d’aquesta crisi. També caldria aclarir com es podrà sol·licitar aquesta ajuda, ja que segons quines eines demanin, com per exemple el DNI electrònic, “provocaria l’exclusió de persones que no tenen accés a les tecnologies”, apunten.
 
Amb tot, el Col·legi manifesta que “aquest tipus d’accions posen en evidència la falta de transversalitat en la gestió de la crisi” i insisteixen que cal incorporar “una mirada global i articulada” entre els pilars que hi tenen pes: la salut i els serveis socials, així com també s’han d’incloure altres agents que tractin esferes que afectin les persones.