Les llengües, a més de permetre'ns comunicar-nos amb altres persones, són l'instrument que tenim per vehicular els pensaments, la identitat, el coneixement i la manera de veure i entendre el món. Dominar-ne més d'una ens enriqueix, és una porta d'entrada a altres cultures i, a més, segons el que ha descobert un equip d'investigadors liderat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el fet de fer-les servir activament ens aporta beneficis neurològics i ens protegeix enfront del deteriorament cognitiu associat amb l'envelliment.

En un treball que publiquen a la revista Neuropsychologia, els investigadors arriben a la conclusió que parlar dos idiomes de manera habitual —i haver-ho fet tota la vida— contribueix a la reserva cognitiva i endarrereix l'aparició de símptomes associats amb un empitjorament de la cognició i la demència.

«S'ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d'una llengua és un 50 % inferior a la de les regions en les quals la població només fa servir un idioma per comunicar-se», afirma l'investigador Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i membre del grup de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC.

Treballs anteriors ja havien trobat que l'ús de dues o més llengües al llarg de tota la vida podia ser un factor clau per augmentar la reserva cognitiva i endarrerir l'inici de la demència; també que comportava avantatges de memòria i funcions executives.

«Nosaltres volíem esbrinar quin és el mecanisme pel qual el bilingüisme contribueix a la reserva cognitiva enfront del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d'Alzheimer, i si hi havia diferències pel que fa al benefici entre els diferents graus de bilingüisme, i no solament entre persones monolingües i bilingües», assenyala Calabria, que ha dirigit aquest estudi.

Així, i a diferència d'altres treballs, els investigadors van definir un gradient de bilingüisme: des de les persones que parlen només una llengua, però que estan exposades de manera passiva a una altra, fins als individus que tenen una competència excel·lent en totes dues i les fan servir indistintament en el dia a dia. Per fer aquest gradient es van tenir en compte diverses variables, com ara l'edat d'adquisició de la segona llengua, l'ús que es feia de cada una o si se n'alternava l'ús en un mateix context, entre altres.

Els investigadors es van centrar en la població de Barcelona, on hi ha una forta variabilitat quant a l'ús del català i l’espanyol, amb barris predominantment catalanoparlants i altres que són castellanoparlants. «Vam voler aprofitar aquesta variabilitat, i en comptes de comparar persones monolingües i bilingües, vam mirar si a dins de Barcelona, on tothom és en més o menys grau bilingüe, hi havia algun grau de bilingüisme que tingués avantatges neuroprotectors», explica Calabria.

Bilingüisme i Alzheimer

Van reclutar en quatre hospitals de Barcelona i l'àrea metropolitana 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament cognitiu lleu, com ara pèrdua de memòria, i 68 persones amb Alzheimer, que és la demència més prevalent. Van recollir en un qüestionari la competència lingüística en català i espanyol, i van establir el grau de bilingüisme que tenia cada persona. Després, van correlacionar aquest grau amb l'edat del diagnòstic neurològic i l'inici dels símptomes.

Per entendre millor l'origen de l'avantatge cognitiu, van fer que els participants duguessin a terme diverses tasques de cognició, centrades sobretot en el sistema de control executiu, atès que estudis anteriors havien suggerit que aquest era l'origen del benefici. En total, els participants van fer cinc tasques en dues sessions, com ara tests de memòria i control cognitiu.

«Vam veure que les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives», afirma Calabria, per a qui, segurament, parlar dues llengües i canviar sovint d'una a l'altra és un entrenament del cervell que fem durant tota la vida. Segons aquest investigador, aquesta gimnàstica lingüística està relacionada amb altres funcions cognitives, com ara el control executiu, que es posa en marxa quan fem diverses accions alhora, per exemple quan conduïm, per ajudar-nos a filtrar la informació rellevant.

El sistema cerebral del control executiu està relacionat amb el sistema de control de totes dues llengües: les ha d'alternar, fer que el cervell se centri en una i després en l'altra per no fer intrusions d'una llengua en l'altra quan parlem.

«Aquest sistema, en el context de les malalties neurodegeneratives, podria compensar els símptomes. Així, quan alguna cosa no funciona bé a causa de la malaltia, el cervell té sistemes alternatius eficients per resoldre-ho gràcies al fet de ser bilingüe», considera Calabria, que insisteix: «hem vist que com més facis servir totes dues llengües i més bona competència lingüística tinguis, més avantatge neuroprotector tens. El bilingüisme actiu és, de fet, un predictor important de l'endarreriment en l'aparició dels símptomes del deteriorament cognitiu lleu —una fase preclínica de la malaltia d'Alzheimer—, perquè contribueix a la reserva cognitiva».

Ara, els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a altres patologies, com ara el Parkinson o la malaltia de Huntington.