L'acte ha estat introduït per la regidora de Ciutat Saludable de l'Ajuntament de Manresa, Maria Mercè Tarragó, la qual ha agraït “el treball, la implicació i la participació”  de les persones i institucions de la ciutat en l'àmbit de la salut mental i que han fet possible la programació commemorativa d'aquest any.

A continuació ha intervingut la regidora d'Acció i Inclusió Social, Mariona Homs Alsina, que s’ha mostrat “contenta” per l’assistència a l’acte en una edició marcada per la pandèmia de la Covid-19, que ha generat “incertesa, aïllament social, por, estrès i ansietat a moltes persones, i de forma especial amb qui pateix trastorns mentals i les seves famílies.  

La regidora ha donat pas a la lectura del manifest commemoratiu que ha anat a càrrec de representants d'entitats manresanes que treballen en l’àmbit de la salut mental: Anna Puigdellívol Servet (Salut mental Catalunya. Associació Bages); Jordi Vilalta Miret (Activament Catalunya Associació; Ruben MIlian Aguilera (Ampans. Servei Prelaboral); Glòria Tort Coma (Mosaic Manresa): Alba Ruiz Muñoz Llar-Residència La Sardana de Mutuam; i Isaac Morell Batlles Althaia. (Servei de Rehabilitació Comunitària Bages).

El manifest de les entitats ha constatat que la situació d'aquest darrer any ha afectat la societat en general "i els aires d'incertesa planen sobre nosaltres. Aquestes angoixes i inquietuds han colpit de manera més punyent la gent que pateix un trastorn mental". Pel que fa als familiars "el baix estat anímic que ha creat la pandèmia ha afegit, en el millor dels casos, un grau més elevat d'esforç, comprensió i dedicació". Les entitats han demanat que davant aquesta situació "és desig de tots nosaltres que es reforci la sanitat pública amb la finalitat d'atendre el millor possible els pacients afectats per un trastorn mental".

El missatge de les entitats ha subratllat que "avui tothom troba bastant normal les malalties orgàniques amb totes les malalties orgàniques. Tanmateix, la majoria de la gent vol ignorar el món de la malaltia mental, sigui lleure o severa". Per acabar, el manifest ha finalitzat amb diverses preguntes per a la reflexió: "Qui és normal? ¿Qui és el que no té una mania, una fòbia, algun vici, alguna reflexió, és a dir, alguna ombra que està oculta en el fons de la seva consciència? On és frontera, que delimita tot això d'una malaltia mental?".

Marc Aloy: “Cal atorgar a la salut mental la rellevància que té”

Finalment, ha estat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, qui ha tancat els parlaments agraint la intervenció i els missatges dels representants de les entitats. Per l'alcalde "és ben necessari atorgar a la salut mental la rellevància que té. Tenir clar que no per ser invisibles, les malalties mentals són menys importants o requereixen menys atenció i menys recursos" i ha afegit que "actes com aquest serveixen per ser-ne conscients i de recordatori a les persones que tenim responsabilitats a les institucions que hem de vetllar perquè els recursos, el suport, l'assistència en matèria de salut mental estiguin garantits".

Pel que fa a la pandèmia, Aloy ha valorat  la tasca dels professionals sanitaris de la ciutat, cuidadors i cuidadores, tant professionals com anònims. "Mai valorem en la justa mesura la tasca d'aquestes persones, i en aquesta època de Covid, tan dura i tan difícil, mereixen tot el nostre suport i agraïment", ha subratllat.

L'alcalde ha continuat la seva intervenció reafirmant les paraules expressades abans per Glòria Tort (Mosaic): “Malgrat la dificultat que ens ha generat la Covid, no ens quedem amb les dificultats i mirem més enllà: aquesta situació ha pogut ser una experiència de creixement personal, d'humilitat i d'esperit de superació. Per a Aloy,  “efectivament, la pandèmia ha creat –i crearà encara, malauradament- molt dolor i molt patiment, però també ens ofereix l'oportunitat de millorar aspectes de la nostra vida. Un d'ells ha de ser sens dubte tenir empatia i solidaritat, donar suport i destinar recursos a qui pateixen qualsevol mena de problema de salut".

Després de la intervenció de l'alcalde, l'acte commemoratiu ha acabat amb una actuació molt emotiva de dansa contemporània a càrrec de la ballarina, coreògrafa i docent, Nàdia Pesarrodona.