En total han estat col·locades catorze llambordes, corresponents a cadascú dels deportats suriencs, al centre urbà i als barris de Santa Maria i Poble Vell. L’acte ha comptat amb la presència de fills, nets i altres familiars d’alguns dels deportats, que han fet el lliurament simbòlic de les llambordes per a la seva col·locació. D’aquesta manera, Súria s’afegeix al projecte Stolpersteine, en el qual participen milers de ciutats i viles de més d’una vintena de països.
Stolpersteine és una paraula alemanya que significa ‘pedres de topada’. Es tracta de llambordes quadrades on es graven les dades de persones empresonades i deportades, ja fossin assassinades o supervivents dels camps de la mort. Aquesta iniciativa va ser impulsada per l’artista alemany Günter Demnig per preservar la memòria de les víctimes del nazisme.
Els catorze deportats suriencs homenatjats són els següents: Manuel Canga Fernández, Francisco Cazorla Zamora, Manel Cazorla Zamora, Manuel Fernández López, Rafael Fosch Pie, Climent Girona Prades, Antonio Martínez López, José Martínez Rodríguez, Josep Masanell Torrebadella, Juan Navarro Pérez, Juan Pérez Sánchez, Francisco Ribas Pubill, Germán Tudela García i Antonio Yélamos Sevillano. La recerca continuarà per a la recerca de noves persones deportades.
El recorregut per a la col·locació de les llambordes ha començat al barri de Santa Maria, ja que cinc dels deportats suriencs eren veïns del carrer de les Flors. L’alcalde Albert Coberó s’ha adreçat a les persones assistents per expressar el “compromís” de l’Ajuntament per la recuperació de la memòria històrica i dels suriencs que van ser víctimes del nazisme. El batlle surienc ha recordat que aquest esforç es va iniciar en l’anterior mandat municipal i que l’actual equip de govern seguirà donant-hi suport.
La incorporació de Súria al projecte Stolpersteine ha comptat amb el suport de Memorial Democràtic, una institució de la Generalitat. En l’acte celebrat al barri de Santa Maria, el director de Memorial Democràtic, Jordi Font, ha explicat que les llambordes Stolpersteine són “un memorial viu i dinàmic” que fa que la memòria dels deportats “tornir a ser present entre nosaltres”.
Una altra de les persones participants en l’acte ha estat la representant de l’entitat Deportados Asturias, Marta López, ja que alguns dels deportats suriencs provenien d’aquesta comunitat. Després de recordar que Catalunya va ser “terra d’acollida” de moltes persones procedents d’Astúries, Marta López ha remarcat que és necessari “no oblidar” les víctimes del nazisme.
En les diferents aturades del recorregut, l’alcalde de Súria ha recordat cadascú dels deportats suriencs i s’ha procedit a la col·locació de les llambordes amb l’acompanyament musical d’alumnes i professorat de l’Escola Municipal de Música. Les llambordes van ser col·locades per membres de la Brigada Municipal d'Obres i Serveis.
En els casos en què no ha estat possible localitzar familiars dels deportats, el lliurament de les llambordes i la posterior ofrena floral ha anat a càrrec dels membres de la corporació municipal Olga Tena, Montserrat Albacete, Marta Viladés, Jordi Magallais i Montserrat Juncadella, i dels presidents de les Associacions de Veïns del barri Santa Maria, Francisco Rodríguez, i del Poble Vell, Salvador Jofre.
Acte de record i homenatge a l’Església del Roser
La col·locació de les llambordes va anar precedida per la celebració d’un acte de record i homenatge, divendres 16 d’octubre a l’Església del Roser, amb la intervenció dels suriencs Jordi Alsina, representant d’Amical de Mathausen, i Jenifer Montaño, historiadora que ha fet la recerca sobre els deportats suriencs, i de la sociòloga Marta Simó, assessora de Memorial Democràtic i experta en deportació catalana.
Jordi Alsina va descriure l’evolució històrica dels camps de concentració i el seu ús com a instrument d’aniquilació de minories ètniques, socials, religioses, polítiques i sexuals per part del règim nazi. Per la seva banda, Jenifer Montaño va explicar els resultats de la recerca i les dades conegudes de cadascú dels deportats suriencs, a partir de documentació d’arxius nacionals i internacionals, testimonis de familiars i cartes i documents personals.
Per la seva banda, Marta Simó va elogiar “l’enorme treball” de recerca realitzat a Súria i va recordar que en la promoció del projecte Stolpersteine a Catalunya té una participació destacada l’historiador surienc Jordi Algué. Segons Marta Simó, les llambordes volen “fer pensar la gent” sobre “la immensitat” de la tragèdia que van representar els camps nazis.
En el transcurs d’aquest acte, l’alcalde Albert Coberó va manifestar que el record dels deportats ens interpel·la “a mirar el futur sense abaixar la guàrdia davant l’amenaça de la intolerància, malauradament sempre present”. El batlle surienc va afegir que l’Ajuntament seguirà incentivant la recerca per identificar altres deportats per aconseguir que simbòlicament “tots puguin tornar a ser entre nosaltres, a casa seva, de la qual mai no haurien d’haver marxat”.
L’acte de l’Església del Roser va començar i acabar amb actuacions musicals de la Coral Sòrissons de l’Escola Municipal de Música. La col·locació de les llambordes Stolpersteine a Súria va ser aprovada per unanimitat en una sessió del ple municipal, celebrada el passat 27 de febrer.
