“El pla no dirà què han de fer els esbarts ni cap a on han d’anar. El que volem és donar eines per acompanyar, estimular el treball i els temps que ens venen complexes. Volem que els esbarts i grups de dansa us hi sumeu i l’ompliu de projectes i de propostes”. Acompanyament i participació són les principals claus del nou Pla d’Impuls a la Dansa d’Arrel que van presentar diumenge a Manresa en l’últim dia de la Fira Mediterrània de la mà del seu director, Jordi Foses, i Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Foses també va destacar que “és un pla de 360 graus”, amb una mirada molt ample cap al món de la dansa.
El Pla està estructurat al voltant de cinc grans eixos: acompanyament –com a paraula clau de tots els processos–, formació, creació, participació i suport a l’exhibició i difusió de projectes. Aquestes línies es concreten en nou accions, que s’aniran desplegant durant tres anys. “No hem volgut fer un macropla, sinó ser realistes, acompanyar i llançar unes espurnes i unes llavors perquè en surtin coses”, va insistir Foses.
En l’eix de la formació, el Pla proposa la creació d’unes beques de formació adreçades a una quinzena joves dansaires perquè puguin conèixer diverses experiències i àmbits de la dansa tradicional, a través d’una ruta durant cinc caps de setmana per centres, festes o festivals d’arreu de Catalunya.
També en el camp de la formació, s’ampliarà el Pla d’Impuls a les Danses Vives, una proposta dirigida als mestres d’escoles i que s’ha vingut realitzat, en format d’experiència pilot, en els darrers tres anys. Als cinc esbarts i cinc comarques que fins ara hi participen, s’hi sumaran set esbarts i set comarques més, a partir del curs 2021-2022.
La Fira Mediterrània i els festivals de dansa d’arrel del país lideraran la branca de creació, amb tres accions. La primera, un acompanyament als esbarts –tant amb suport econòmic i organitzatiu– perquè puguin desenvolupar projectes de creació, a partir de la convocatòria de la Fira. La segona, un acompanyament als joves balladors dels esbarts que vulguin continuar treballant professionalment en el món de la dansa. I la tercera, molt vinculada a les anteriors, la represa del Premi Delfí Colomé, que es trobava en “standby”, amb una última edició l’any 2018. El guardó, liderat per És Dansa i la Direcció General de Cultura Popular, vol promoure noves propostes que parteixin de la tradició i del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional.
Per una altra banda, a més de fomentar els balls dels esbarts sobre l’escenari, Foses va explicar que “volem idees i projectes sobre què podem fer per ballar la gent al carrer”, i per això hi haurà també suport i acompanyament als esbarts en els seus projectes orientats a la participació.
Finalment, en el darrer punt de l’exhibició i difusió, es proposa obrir diàlegs entre els esbarts i els programadors, en una doble direcció: perquè els primers coneguin què és esbart o què es balla, i perquè els segons sàpiguen què necessita un programador o com s’elabora un dossier de presentació. De forma similar, s’establiran diàlegs amb altres interlocutors: els programadors dels ateneus i els mitjans de comunicació.
Donat els moments molt complicats per a la cultura i l’associacionisme cultural arran de la Covid, la posada en marxa del pla s’ha volgut accelerar, i per això el Pla s’inicia “just després d’aquesta presentació”, amb activitats ja aquest any 2020, va explicar Blasco. Les accions es desplegaran durant tres anys, amb l’objectiu que el 2022 “ens hi sortim més forts, és valents, amb el teixit associatiu com el teníem abans del mes de març”, i amb una mirada i una projecció més oberta. La Generalitat, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, té reservats per aquest Pla 130.000€ dividits en els 3 anys pressupostaris.
