El Cd'E Manresa es va tornar a trobar amb un gol molt matiner en contra (5') i, com davant el Castelldefels a la primera jornada, va haver de remar contra corrent durant la resta de partit. Un partit que se'l va fer seu transcorregut el primer quart d'hora, període de temps en que hi va haver una certa igualtat.
El Cd'E Manresa, durant més d'una hora, va jugar molt més i molt millor que el seu rival, va generar moltes arribades a l'àrea local i va tenir al seu abast un empat en varies ocasions en què, unes vegades per manca d'encert i un parell més per dues grans mans de Roman, no van premiar la superioritat bagenca. El Manresa ho va fer tot... inclús el gol. Una manca d'entesa entre Amantini i Marc Vito va propiciar l'únic gol de la tarda. En cent vuitanta minuts, en dues jornades de lliga, el futbol no ha sigut just amb el Manresa. Però, amb el joc que desenvolupen els deixebles de Ferran Costa, només cal un gol, una guspira, per encendre els ànims d'un equip que té molt de futbol a les seves botes.
El primer quart d'hora va tenir una certa igualtat de forces. Ambdós equips van emprar un joc ofensiu que no deixava lloc a l'especulació. En aquest teva-meva, no obstant, el Manresa va tenir més presència a l'àrea del rival, però l'electrònic no ho va reflectir així, ans el contrari. Als 5' de joc Luque va botar una falta des de la línia del mig del camp que prolongaria Sergio Álvarez amb el cap. La pilota va anar als dominis d'Amantini qui, sense voler, va etzibar, amb el cap, una vaselina perfecta per l'Igualada i enverinada per Marc Vito, que va veure com la pilota moria al fons de la xarxa, a l'hora que l'encarregat del marcador de Les Comes premia el botó de la casella de gols locals. Tres minuts després l'Igualada efectuaria el que va ser únic xut a porteria en tot el partit. Luque, des del corner, va estar a punt d'aconseguir un gol Olímpic, però Marc Vito va posar la mà al costat del travesser per evitar-ho.
Un cop complert el primer quart d'hora, el Manresa va anar agafant les regnes del joc. Poc a poc el domini visitant anava creixent, però l'acumulació de jugadors blaus davant el balcó de l'àrea es convertia en una tanca inabastable. Però els visitants, malgrat la teranyina blava, van aconseguir posar a proba a Roman. Un teva-meva entre Aleix Díaz i Nil Pradas el va culminar aquest jugador amb un barret sobre un defensa rival i una boleia que es colava pel primer pal, fins que va arribar l'ex porter del Manresa per neutralitzar un xut que feia olor a gol (39'). Ratllant el descans, arran d'una jugada d'estratègia, Roman tornava a salvar el seu equip amb una altra aturada de mèrit. El xut d'Èrik Rafael, des de més enllà del balcó de l'àrea, anava directe a la soca del pal esquerra de Roman, però aquest va demostrar la seva vàlua sota pals. Amb el marcador en contra, però amb bones sensacions, el Manresa es retirava cap els vestidors en espera de que la seva superioritat quedés reflectida al marcador al llarg de la segona part.
La represa va ser un copia i enganxa de la darrera mitja hora del primer acte. El Manresa, però, seguia jugant contra una muralla blava, el que l'obligava a buscar efectivitat amb xuts llunyans. Com un d'Izan Checa, molt potent però un xic desviat a l'esquerra de Roman (53'). Novament Izan Checa protagonitzaria un xut llunyà, un obús arran d'una falta, que tornaria a sortir desviat però que posaria l'ai al cor de l'afició anoienca (57'). Un minut després, una jugada pel carril esquerra la culminaria Juli Serrano amb una centrada mil·limètrica per que Aleix Díaz, rematant en planxa, colpegés una pilota que va fregar el pal dret de Roman. El domini manresà era cada cop més evident. En alguna fase, va ser inclús insultant.
El Manresa jugava, trenava, arribava, penjava pilotes... però sempre morien en les mans de Romans, que feia tot el que podia, i més, per esgarrapar segons al rellotge. L'Igualada, que veia com el porter visitant era l'home més endarrerit del seu rival, però jugant a la zona ampla del terreny de joc, va acabar pràcticament penjat del travesser i en mig de les típiques rampes de darrera hora que li apareixen a l'equip que guanya però que pateix. No hi va haver manera. El Manresa va nedar contra corrent durant 90 minuts (la segona part va durar 50') i va aconseguir arribar a la riba. Però allà va expirar el darrer alè.
