Dos gols de Toni Sureda i un d’Èrik Rafael en quinze minuts (encara que amb el descans pel mig) fan que el Manresa sumi la seva segona victòria consecutiva i afronti la visita del ‘coco’ Europa amb cert optimisme. Malgrat que els primers cinc minuts de joc el Santfeliuenc va tenir més presència en terreny rival, passat aquest curt període el Manresa es va començar a estirar, sobre tot gràcies a la pressió passiva dels locals en la sortida de la pilota des de la defensa manresana. El que començava a ser un clar domini visitant a punt va estar de reflectir-se també en el marcador després d’una sortida erràtica del porter Àlex en que la pilota acabaria en peus de Noah; aquest va enviar una vaselina des de fora de l’àrea, a porta buida, que no va entrar per mil·límetres (17’). Un xut previsible de Collado des de fora de l’àrea va ser la resposta local, a la que Marc Vito va respondre amb tranquil·litat (23’).

De les comptades ocasions en que el Santfeliuenc va arribar als dominis de Marc Vito, en una falta directa Maldo va fer passar la pilota fregant el pal esquerra de la porteria bagenca (34’). Dins del mateix minut, Noah ho provava a l’altra àrea amb un xut que va sortir, per poc, per sobre del travesser. El Manresa, com apuntàvem anteriorment, desenvolupava un joc fluid i atractiu, cosint les jugades d’atac fins arribar a l’àrea rival. Com la jugada que donaria lloc al0 a 1. Noah va protagonitzar una jugada personal per la línia de fons, a la dreta de l’atac manresà, i arribant a l’àrea petita va cedir la pilota enrere per que Toni Sureda engaltés un xut franc que moria al fons de la xarxa defensada per Àlex (40’). En el tram final de la primera part sí que els locals es van treure la som de les orelles i van crear perill davant Marc Vito. Primer després d’una paret entre Sani i Collado que aquest darrer va culminar amb un xut a boca de gol al que Marc Vito va respondre magníficament (42’). En temps afegit, després que l’ex del Manresa Mario Victorio botés un corner, Morgado va fer una doble rematada que va fer encongir els cors vermell-i-blancs. LÑa primera rematada la va treure el porter manresà amb la mà dreta i la segona, de mitja xilena, sortia a fora per poc.

 A la represa no va canviar pas el guió i el Manresa va continuar manant sobre el terreny de joc. Una gran boleia d’Uri Pérez, que sortia a prop del travesser, era el primer avís dels visitants (48’). Un parell de minuts després Noah protagonitzava una jugada personal per la zona d’interior dret, es ficava dins l’àrea i posava a prova, amb un xut franc, el reflexos d’Àlex, que responia amb una bona intervenció. Arran del posterior corner, la pilota va caure en peus de Juli Serrano, però el seu xut a boca de gol el va treure Otger sota pals (50’). La tercera ocasió ja no va ser un altre avís, va ser gol.

Corria el minut 52 quan una pilota penjada al balcó de l’àrea la va caçar Noah, que, de primeres i d’esquena a porteria, cedia cap a Toni Sureda per que aquest engaltés una boleia meravellosa a la que Àlex només va poder respondre anant a buscar l’esfèric al fons de la xarxa. I quan el Santfeliuenc encara es llepava les ferides del segon gol arribaria l’estocada definitiva. Juli Serrano, a la zona d’interior esquerra, va enviar la pilota a l’esquena de la defensa local per que arribés Èrik Rafael. Aquest va encarar la porteria d’Àlex amb poc angle, però el suficient per anotar el 0 a 3 amb un xut creuat al segon pal (55’). Un altre golàs.

 Lluny de conformar-se, el Manresa encara volia més. Tampoc volia rebre un gol que fiqués els locals dins el partit. Als 60’ una pilota centrada a l’àrea petita la va poder rematar de cap Franco, però la rematada a boca de canó va ser un xic fluixa i sense problemes per Àlex. Poc després Noah rebia una passada d’esperó d’Uri Pérez i quan va arribar just a l’àrea gran va ser objecte d’un clar penal que l’àrbitre va passar per alt de manera incomprensible (63’). El domini era total d’un Manresa que cada vegada es feia més gran sobre la gespa de Les Grases i davant d’un ‘Santfe’ sense resposta.

Un equip local que a partir del minut 70 va començar a trepitjar amb més assiduïtat terreny manresà. Però va ser un miratge. Ni va tenir profunditat ni va inquietar la porteria d’un Marc Vito que va tornar a ser, altre partit, un espectador més. Al darrer tram de partit el Manresa va jugar a plaer. Va moure la pilota amb criteri en totes les zones del camp i, inclús, va tenir el quart gol a l’abast en un parell de  jugades. Primer va ser Uri Pérez el qui, després de rebre una bonica assistència de Nil Pradas, encarava la porteria rival i superava la estirada d’Àlex però veia com el xut creuat s’estavellava a la soca del pal (80’). Als 88’ era Toni Sureda qui va estar a punt d’aconseguir el quart gol pel seu equip i el seu particular trio de gols, però va veure com el seu xut des de fora de l’àrea i que anava sense remei cap el fons de la porteria l’aturava Àlex en la seva millor intervenció del partit. El xiulet final de l’àrbitre confirmava que el Manresa ja comença a retrobar-se amb les bones sensacions de la pretemporada. Veu porteria i, a més, en 360 minuts només ha rebut dos gols. Un de corner (contra el Castelldefels) i un altre en pròpia porteria ( a Igualada). Diumenge, a les 12 hores, un històric a l’estadi: el CE Europa. Diu la dita castellana que: ‘no hay dos sin tres’. Veurem.