L’Imma té la malaltia de Crohn, una patologia que afecta l’aparell digestiu i que fa que, quan té un brot, ha d’anar al lavabo i no pot esperar. Viu a Manresa i, al seu barri, hi té una “zona de confort”, amb bars i comerços que ja la coneixen i que li deixen utilitzar el lavabo quan ho necessita. Ara però, amb el tancament de bars i restaurants, aquesta “zona de confort” s’ha reduït i això limita el seu dia a dia. “Amb la pandèmia, l’empatia ha desaparegut i no sóc capaç d’entrar en una botiga i demanar que em deixin anar al lavabo. Prefereixo quedar-me a casa”, assegura. A Catalunya, hi ha unes 35.000 persones que pateixen la malaltia del crohn o la colitis ulcerosa i, per a molts, el tancament de bars i restaurants és un autèntic malson.
“Per què he de donar explicacions? Si et demano que vull anar al lavabo és perquè realment ho necessito. Si no ja m’esperaria a casa, però és que no puc esperar. Quan hi ha una necessitat és immediata, no hi ha temps d’espera”. Així explica l’Imma com se sent quan té un brot i ha de demanar que la deixin entrar al lavabo.

Amb bars i restaurants oberts, sovint s’estalvia haver de donar explicacions perquè, si cal, demana una consumició i entra al lavabo, però ara això ja no ho pot fer. La majoria de locals tenen restringit l’accés i prohibit l’ús dels serveis. I no només això, a Manresa, per exemple, els únics lavabos públics que hi ha al centre ara estan tancats per la covid-19 i tampoc s’hi pot entrar.

L’angoixa que provoca la por de no trobar un lavabo i el tabú que encara hi ha al voltant de la malaltia fa que, segons l’Imma, hi hagi molta gent que opta per no sortir de casa per no patir vergonya. De la seva banda, la Digestòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, Jordina Llaó, assegura que el fet de no trobar lavabo, per a un malalt de chron o colitis ulcerosa, és angoixant. “Abans ja ho patien, però ara encara més perquè també han notat més reticència a l’hora de deixar entrar al lavabo”, explica Llaó

Afortunadament, sempre hi ha gent amb empatia. És el cas del bar Cal Manel de Manresa. Un dels seus treballadors, Berni Sorinas, explica que “és de sentit comú”. “Ho hem fet sempre i ara amb la covid-19, encara més”, afegeix. 

Projecte ‘No puc esperar’

‘No puc esperar’ és un projecte impulsat per l’Associació de malalts de crohn i colitis ulcerosa. Es tracta d’una xarxa de locals que deixen utilitzar els seus serveis. Els malalts s’identifiquen amb una targeta que se’ls ofereix, i això els permet estalviar-se explicacions. També disposen d’una aplicació per a telèfons mòbils que geolocalitza aquests locals i el malalt pot saber quin és el lavabo que té més a prop. Sovint, quan hi ha un brot, els malalts no poden recórrer més de 100 metres fins al lavabo.

Molts dels locals que formen part d’aquesta xarxa, per culpa de la pandèmia i les restriccions, ara mateix es troben tancats.