Just deu minuts abans d’aquest segon gol escapolat, arran d’un servei de corner, Juli Serrano avançava el Manresa, també de cap, quan el seu equip s’havia quedat amb un home menys, després de l’expulsió de Nil Pradas per dues amonestacions. El futbol, de nou, castigava el Manresa sense pietat, com succeïa a les dues primeres jornades, després que els deixebles de Ferran Costa haguessin tutejat el líder del grup. Malgrat l’expulsió de Nil Pradas, que va obligar els locals a fer un sobreesforç el darrer quart d’hora, el Manresa havia decantat el resultat a favor seu i tot era qüestió de que passessin els minuts, serrant els dents, per cantar victòria. Però, una vegada més, queda demostrat que no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat.

Abans de complir-se el segon minut de joc el Manresa ja va ensenyar les urpes davant el líder. Una centrada des de la banda esquerra de Toni Sureda cap el cor de l’àrea era rematada de cap per Noah, que veia com l’estirada del porter Sergio feia impossible aturar l’esfèric però que no podia superar el rival que hi havia darrera del porter visitant: el travesser. El refús va caure a peus d’Aleix Díaz, encara dins de l’àrea, però la seva rematada franca i pràcticament a porta buida es va estavellar en les cames de Castell. Va ser la millor ocasió del Manresa fins l’arribada d l’1 a 0, a les acaballes del partit. Una falta lateral treta per David Jiménez, que es passejava per davant l’àrea petita defensada per Marc Vito i que ningú va encertar a refusar o a empènyer cap a la porteria, seria la resposta escapolada a l’ocasió anterior de Noah (7’).

 El partit era obert entre dos equips que no li treien l’ull a les porteries, però que no trobaven la tecla per acostar-se amb perill pels dominis de Marc Vito ni Sergio. La pressió exercida per uns i altres superava la vocació ofensiva d’ambdós rivals. Així, no era estrany veure com els dos porters es convertien en mers recull pilotes de xuts amb poc verí que sortien de les botes dels jugadors més a la vanguardia dels seus equips.

Només anotar una jugada d’estratègia del Manresa (25’) amb xut final d’Aleix Díaz per sobre del travesser i un canvi d’orientació del visitant Fode cap a la dreta, on va aparèixer David Jiménez per retallar el seu rival i xutar de manera molt previsible a les mans de Marc Vito. Només es va sortir del guió la darrera acció atacant manresana (43’). Arran d’un corner i un parell de refusos de la defensa, la pilota la va prolongar Uri Pérez cap a Amantini, a prop del balcó de l’àrea; l’argentí, de manera acrobàtica, va posar a prova els reflexos de Sergio, qui al costat del pal va enviar a corner una pilota que semblava dur el segell de l’1 a 0. Les espases a dalt de tot a l’arribada del descans.

 La represa va ser més intensa, si cap, amb un ritme de joc molt alt. Amb el pas dels minuts, és cert que l’Europa va tenir més possessió de pilota. Potser també va tenir més control de la situació, però al davant s’hi va trobar amb un Manresa inexpugnable defensivament gràcies al treball de tot l’equip. Això feia que el domini gracienc fos només territorial, però totalment estèril i sense profunditat.

De fet, fins l’arribada dels tres gols només hi va haver un parell d’ensurts en una de les dues porteries. Seria la del gol nord defensada per Sergio, que després d’una pilota lluitada per Noah aquesta queia a peus d’Aleix Díaz al costat del balcó de l’àrea. Però el xut franc, sense oposició, va ser massa tou i previsible pel porter visitant (50’). La següent seria l’avantsala del primer gol del matí i que donaria pas al corner on va néixer el gol de Juli Serrano. Va ser una falta botada per Èrik Rafael que anava arran de pal i que Sergio va desviar amb el guant cap a la línia de fons (81’). A continuació arribaria l’1 a 0 i la resta que apuntàvem a l’inici de la crònica. Que no trigui gaire el futbol a tornar-li al Manresa el que aquesta vegada, novament, li ha pres. Sempre s’ha dit, i és cert, que el que el futbol et treu un dia, te l’acaba retornant. Que no trigui gaire el futbol a tornar-li al Manresa el que aquesta vegada, novament, li ha pres. Seria de justícia.