Així, des d’abans de la pandèmia fins a la primera onada, la fatiga ha augmentat en els treballadors socials enquestats un 36%; el dolor, un 25% i l’estrès, un 31,3%. A causa de la crisi sanitària, el juliol el 55% dels treballadors enquestats encara patia fatiga, mentre que gairebé un 40% seguia notant l’estrès. Durant la primera onada, un 80% patia esgotament personal, mentre que al juliol, aquesta xifra va baixar fins al 66,5%.

De la mateixa manera que altres professions també han patit les conseqüències de l’augment de les jornades laborals, el 21,7% de les enquestades asseguren que, durant la primera onada, van treballar més de 50 hores setmanals. En relació a aquesta dada, si bé abans de la crisi l’11,3% de les enquestades dormia menys de sis hores, al juliol la xifra va pujar fins al 24,1%. Aquesta xifra també es podria explicar per l’alta feminització de la professió, on la càrrega de cures i tasques domèstiques és molt més gran.

L’insomni, un problema agreujat

A més, a causa del context, el 53,8% de les treballadores socials d’entre 35 i 44 anys, durant la primera onada de la Covid-19, es despertava espontàniament durant la nit, mentre que abans de la pandèmia només ho feia el 14,3%. En conseqüència, durant el mes de juliol, un 25,8% d’entre 45 i 54 anys de les enquestades prenia medicació per dormir.

A més, els treballadors socials han patit, com la resta de la ciutadania, les conseqüències personals i familiars que ha provocat aquesta pandèmia: un 18,9% s’ha hagut d’aïllar mentre que un 6,9% ha sofert la pèrdua d’un familiar. Malgrat tot, el 77,6% no es va plantejar deixar la professió.