Però aquestes qualitats nomes van traduir al marcador. Noah, amb menys riquesa als peus, però amb un gran desgast en totes les accions, sí que la va encertar. I, amb el seu gol, li va donar el triomf a un equip que no perd de vista les posicions capdavanteres. Com deia ell mateix el dia de la seva presentació a les xarxes socials: Noah is back!

 La primera part va ser anivellada en quant al domini de la pilota, però va ser l’equip del Tarragonès qui va tenir més presència ofensiva. Carlos Martínez va ser un maldecap per la defensa manresana i va tenir la millor ocasió visitant per avançar la Pobla de Mafumet, però Marc Vito ho va impedir amb els peus (20’). Una centrada-xut de Jordi Oribe, que es va enverinar i que va salvar el porter local amb la mà al costat de l’esquadra, va ser una altra ocasió desaprofitada pels pobletans (26’). Una doble rematada blanc-i-vermella va ser la millor aportació ofensiva dels deixebles de Ferran Costa. Noah, primer, i Izan Checa, a continuació, veien com sengles rematades des de la frontal de l’àrea petita les rebutjaven el porter i la defensa visitants sota pals (23’). Izan Checa va tornar a posar a prova el porter  Dani Parra amb un xut molt perillós, des de fora de l’àrea, que el porter va refusar com va poder per treure’s el perill de sobre.

 A la represa el Manresa va sortir com un llampec. Va arraconar al seu rival a la seva parcel·la defensiva i no el va permetre acostar-se pels dominis de Marc Vito fins el minut 60. La pressió asfixiant dels locals va donar fruits als 51’, quan Izan Checa assistia Noah amb una pilota des de la zona de tres quarts de camp cap al balcó de l’àrea; Després d’un retall amb la dreta al seu defensor, Noah xutava la pilota amb l’esquerra i la col·locava ajustada al pal esquerra defensat per Dani Parra, que res podia fer per aturar un esfèric que moriria al fons de la porteria del gol sud de l’estadi. El Manresa estava desbocat i de les botes d’Èrik Rafael va poder arribar la sentència. Quatre minuts després del gol de Noah Èrik Rafael estavellava un xut al pal des de la mitja lluna de l’àrea, després d’una gran acció individual.

 El Manresa va seguir generant arribades a l’àrea rival i ocasions per posar terra pel mig al marcador, però Noah, dues vegades, i Èrik Rafael, dues més, aconseguien xuts francs però massa tous o massa centrats i que Dani Parra va poder neutralitzar. A banda de la pilota penjada a l’olla del minut 60, mencionada anteriorment, la Pobla només va poder començar a treure el cap en atac a partir del minut 70. No obstant, van ser atacs molt previsibles, ben defensats per un Manresa excels en defensa i que només li deixava la opció al rival de penjar pilotes a l’olla, totes elles sense cap perill per Marc Vito. Els últims minuts van ser travats, sense gaire continuïtat en el joc. Sí, el Manresa s’havia aprés la lliçó de quinze dies enrere, quan no va saber conservar el tresor de l’1 a 0 i va veure com l’Europa li remuntava el partit en l’afegit. En aquesta ocasió no volia passar pel mateix tràngol i els novells manresans es convertiren ‘gats vells’. I els tres punts, ara sí, al sac i ben lligats.