Tots els focus estaven posats sobre ells i més quan als 10 minuts de joc el davanter del Bon Pastor avançava els grocs-i-negre amb un xut des del punt de penal. Però el Manresa també va voler sumar-s’hi a la ‘festa’ sense que l’haguessin convidat i, poc a poc, va anar prenent-li el protagonisme a les dues figures mediàtiques que tenia al davant. Àlex Sánchez s’estrenava com a golejador aquesta temporada amb el gol de l’empat i Noah, que als 49’ va errar un penal i després anotava el segon pel seu equip, van aigualir el que hagués sigut la primera victòria de la ‘Monta’ aquesta temporada. A més a més, l’actuació del Manresa va provocar un fet inèdit. A la graderia, encara que per darrera d’una tanca que separava el recinte del carrer, s’hi trobava la Penya ‘Irreductibles’, un dels grups d’animació de l’equip. El que a l’inici va començar amb el lema: “¡..., este año volveré a estar contigo!” , va acabar convertint-se en un més que expressiu: “Hasta los h..., estamos hasta los h...”.  I tot plegat per la remuntada d’un jove equip manresà que va madurant partit rere partit. Els nens progressen adequadament.

  La sortida amb molta empenta d’un i altre equip, amb continues arribades a les dues àrees, va donar un tomb als 10’ de joc. Una cessió des de la defensa cap al seu porter i un excés de confiança de Marc Vito va provocar que aquest fes caure el davanter local a l’àrea petita. El dit índex de Moreno Villaécija, sense dubtar-ho, va assenyalar el punt de penal. El mateix Sergio García feia pujar l’1 a 0 al marcador després d’enganyar el porter blanc-i-vermell. No obstant això, el Manresa no li va perdre la cara al partit. De fet, no va trigar gaire a canviar de nou el guió del partit. Això, malgrat que un altra contratemps en forma de lesió de Solernou obligava el tècnic Ferran Costa a fer sortir De Sande al terreny de joc (17’). Dins el mateix minut 17, el Manresa ja va avisar del que arribaria segons després. Arran d’un corner, Toni Sureda xutava amb ‘males intencions’ des del balcó de l’àrea i un defensa tornava a enviar a corner abans que un peu visitant acabés per empènyer la pilota al fons de la xarxa. Es treu de nou de cantonada, aquesta vegada des de la banda dreta de l’atac, i el porter Segovia no pot refusar amb claredat una pilota a l’olla que, finalment, la colpeja Àlex Sánchez des del cor de l’àrea, a la dreta de la porteria local. L’empat és un fet pocs segons abans de complir-se el minut 18.

 El ritme de joc de l’inici va anar perdent pistonada, però va anar creixent la intensitat amb que es disputaven les pilotes dividides, quelcom molt habitual en un camp de reduïdes dimensions com és la ‘Bombonera’. La crispació a l’ambient, dins del terreny de joc, a les banquetes i a la graderia, va anar in crescendo fruit del nou escenari que es va dibuixar amb el gol de l’empat. La manca de fluïdesa en el joc, molt travat, provocaria que no es tinguessin més noticies dels porters fins l’arribada del descans.

 A la represa les àrees van tornar a guanyar protagonisme. Semblava que els ànims s’havien calmat i que les asprors s’havien quedat al vestidor. Als 48’ Nil Pradas va protagonitzar una arribada fins a la cuina groc-i-negra i la seva centrada-xut, molt ajustada al primer pal, la va haver de neutralitzar Segovia amb certes dificultats per evitar mals majors pel seu equip. La sensació era que el Manresa havia entrat amb millors sensacions a l’inici de la segona part i quan només feia set minuts que rodava la pilota, els deixebles de Fran Costa van poder reflectir al marcador aquell ‘feeling’. Però Noah, l’encarregat de llançar un penal amb que l’àrbitre va castigar unes mans d’Àlex Alba, arran d’un xut des del balcó de l’àrea d’Uri Pérez, enviaria la pilota ajustada a l’esquadra dreta defensada per Segovia, però per la part exterior (49’). S’esvaïa la remuntada total des del mateix punt en que David Gallego, onze anys abans, també havia errat una pena màxima en un partit entre els mateixos equips protagonistes.

 Però el Manresa no va abaixar els braços. És cert que es va entrar en una fase en que la ‘Monta’ va donar un pas endavant, però el Manresa va saber gestionar aquella situació i, inclús, posar la por al cos als locals amb un parell de vaselines llunyanes, d’Uri Pérez i Juli Serrano, que amb una mica de sort podien haver sorprès la porteria defensada per Segovia. Una pilota a l’olla, des de la dreta de l’atac local, que va anar a parar al segon pal, on es trobava Érik, provocaria la primera aturada de Marc Vito, encara que seria un xut franc però previsible que el porter visitant va atrapar sense dificultats (66’). Però quan els locals més visitaven els dominis de Marc Vito arribaria la jugada del segon i definitiu gol del Manresa. A la zona ampla del camp, Àlex Sánchez cedia cap a Izan Checa i aquest, per segona setmana consecutiva, assistia Noah per que el davanter manresà anotés el gol de la victòria. Noah es va anticipar a la sortida desesperada de Segovia per fer un toc subtil a una pilota que va mantenir un suspens inacabable, fins que va traspassar la línia de meta, molt ajustada al pal (70’).

 Un xut creuat de Sergi García, amb cert perill però per sobre del travesser (72’), i un altre xut de Brian Canalejo al lateral de la xarxa (74’), van ser les últimes aparicions locals en atac. Les ‘baixes passions’ van tornar a aparèixer sobre el terreny de joc al darrer tram d’un partit cada vegada més calent. Una centrada-xut de Toldrà des de l’esquerra, dins l’àrea gra, que a punt va estar de sorprendre un Segovia molt atent (85’) i una jugada nascuda a la defensa manresana i que culminaria Noah amb una vaselina que fregaria la esquadra (86’), serien dues bones oportunitats per haver sentenciat un marcador que va estar obert durant set llargs minuts d’afegit. Un afegit que, a banda de la tensió viscuda sobre el terreny de joc i a tot l’entorn, només va tenir de noticiable l’expulsió de Sergi García arran d’un cop amb la mà a un jugador del Manresa. El xiulet final de Moreno Villaécija va ser un gran alleujament i va sonar a música celestial. Temperatura futbolística a la ciutat: 4arts i pujant.