Els psicòlegs ho anomenen Oniomania o Síndrome del comprador compulsiu. El principal símptoma del qual, és un desig desenfrenat per adquirir coses sense una necessitat real. Comprar alguna cosa que no necessitem, sense dedicar un temps a valorar la qualitat del producte, la seva utilitat i el seu preu, és més habitual del que pensem. Prop d'un 7% de la població mundial pateix aquesta síndrome.

Darrere d'aquesta necessitat de vàlua per mitjà de les compres compulsives, s'amaguen problemes emocionals relacionats amb la tristesa, l'angoixa i l'ansietat. En el procés de compra, les persones senten malestar i mai aconsegueixen sentir-se totalment satisfetes; es genera un bucle de compra on cada cop busquen productes més costosos, més inassolibles, gastant més diners dels que poden pagar, i patint conseqüències com la destrucció de la vida, d'una parella o d'una família. En poques paraules: pot portar-los a la ruïna total.

Els addictes a les compres solen ocultar coses que han comprat perquè sovint sofreixen sentiment de culpa. A més, la persona que té oniomania està constantment revisant les botigues online, en el mòbil, en l'ordinador... i a qualsevol hora, en el treball, a l'escola, en el seu temps lliure...

Segons els especialistes en Psicologia Clínica el perfil del comprador compulsiu presenta una simptomatologia ansiosa, baix estat d'ànim, poc autocontrol o baixa tolerància a la frustració. Solen ser persones que pateixen trastorn bipolar o trastorn límit de la personalitat.