Aquestes entitats alerten que el “fort impacte” de la pandèmai ha estat “la gota que ha vessat el got” per un sector que ja afrontava 2020 en una situació de “greu fragilitat econòmica”, degut, segons afirmen, a un llarg període d’infrafinançament al qual s’ha sumat l’increment del 35% de la massa salarial de les plantilles en només tres anys, a conseqüència de les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI) entre els anys 2017 i 2019.

Del total d’entitats enquestades que reconeix acabar l’any amb pèrdues, el 67,7% fixa la caiguda de la facturació al voltant del 25% i la resta apunta que serà encara superior. “És una responsabilitat pública garantir les oportunitats d’ocupació de les persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental, dos col·lectius que tenen una taxa d’atur del 43%, molt per sobre del de la resta de la població, i que tenen el dret, com tothom, a una vida laboral digna”, apunta el director de Dincat, Carles Campuzano.

Pla de xoc urgent

En aquest escenari, el sector de la discapacitat intel·lectual i la salut mental insten l’administració a incrementar la dotació pressupostària per no agreujar les conseqüències de la crisi sobre dos grups de població especialment vulnerables. Alhora, l’urgeixen a dissenyar un pla de xoc que pal·liï els efectes de la pandèmia, posi fi a l’infrafinançament crònic del sector social i aposti de manera ferma per les entitats d’iniciativa social.

“Només així, amb mesures que blindin l’ocupació dels CET, es podrà garantir que aquests centres compleixin amb la missió amb què es van crear i que malgrat tinguin, com qualsevol empresa, una finalitat productiva preservin la seva funció social i serveixin per garantir un lloc de treball remunerat a persones que d’altra manera tindrien moltes dificultats per treballar”, ha afirmat Francisco Villegas, president d’AMMFEINA.

Entre les mesures urgents que hauria de contemplar el pla de xoc, el sector reclama “necessàriament” línies específiques d’inversió, així com millores en el finançament que  permetin garantir els llocs de feina. En aquest sentit, les entitats adverteixen que un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i transtorn mental ha perdut la feina a l’empresa ordinària a causa de la crisi del coronavirus. “Aquesta realitat, i el fet que els CET hagin mantingut les seves plantilles a pesar de la situació de crisi, demostra que els llocs de feina que procuren aquests centres són més estables i, per aquest motiu, és de vital importància garantir la seva viabilitat”, recorden.

Segons Dincat i AMMFEINA, l’any 2018, els 205 CET existents a Catalunya facilitaven ocupació a 16.333 persones amb discapacitat, de les quals 9.500 eren persones amb un trastorn de salut mental o amb discapacitat intel·lectual, els dos grups de població que de manera estructural registren taxes més baixes d’ocupació.