Però després d’un període de domini infructuós dels locals, els blanc-i-blaus van donar un pas endavant, encara que al davant es van trobar l’habitual Manresa que no cedeix cap pam de terreny als seus rivals. Malgrat tot, en un parell de fissures de la defensa manresana, els homes d’Andrés González van tenir l’oportunitat de neutralitzar l’avantatge local gràcies a dos penals a l’Àrea de Marc Vito. La primera la va errar el capità Romo (55’), però la segona Kevin Sánchez no la va desaprofitar per establir l’empat definitiu, just als 90 minuts de joc. Així que el Manresa va perdre l’ocasió d’ampliar distàncies vers el quart classificat en un minut 90 en que una pena màxima ho va capgirar tot en una màxima pena.

 Als 10 segons de joc Noah avisava que el Manresa anava per feina. El pitxitxi blanc-i-vermell va engaltar un xut des de poc més enllà de la mitja lluna de l’àrea que, després de tocar en Joan, es va enverinar, encara que no el suficient com per sorprendre el porter Èric, que atrapava sota pals. La pilota se la va fer seva un Manresa que als 8’ obria el marcador gràcies a una jugada d’estratègia. Corner en curt d’Èrik Rafael cap a Toni Sureda, centrada a l’olla on recull Noah i aquest prolonga cap al mateix Toni Sureda; el xut franc d’aquest el refusa sota pals Èric i la pilota cau a peus de Nil Pradas per afusellar l’1a 0 al fons de la xarxa. El Manresa no es va conformar amb l’exigu resultat i va anar a buscar un gol que li donés més tranquil·litat. Els deixebles de Ferran Costa van aconseguir dominar totes les facetes del joc de manera quasi insultant, però els blanc-i-blaus es van defensar amb ordre i tan sols un xut d’Aleix Díaz, que es va enverinar en tocar el peu de Joan, va poder canviar el signe del partit, encara que una bona mà d’Èric arran de gespa ho va impedir.

 Al darrer quart del període el Santfeliuenc va donar una pas endavant després d’espolsar-se el domini local. Un xut de Romo des del balcó de l’àrea, respost amb una gran mà a prop de l’esquadra de Marc Vito, seria l’ocasió més clara dels visitants per tornar a igualar el marcador (32’). Poc després (37’) seria Alfonso, amb una potent falta directa executada des de més enllà de la mitja lluna, qui posaria a prova un Marc Vito que atraparia la pilota amb seguretat. Les defenses d’ambdós equips, expeditives, impedirien qualsevol ensurt abans del descans.

 A la represa, després d’uns primers minuts en que el Manresa va tornar a exercir un cert domini, novament infructuós, una jugada aïllada va canviar el signe del partit. En plena jugada d’atac dels locals, una pèrdua al mig del camp i un llançament en profunditat a l’esquena de Solernou, va provocar una internada de Collado fins a l’àrea local, on seria travat pel mateix capità manresà. El figuerenc Arenas Mora no va dubtar en assenyalar una pena màxima que el capità Romo no va encertar a transformar, sortint la pilota a l’esquerra de Marc Vito (55’). Alleujament per un Manresa que seguia viu però que veia com, amb els pas dels minuts, els visitants li donaven la volta al mitjó.

 Definitivament, el Santfeliuenc va donar un altre pas endavant i va anar a buscar el gol de l’empat amb un joc de pressió sobre la sortida de la pilota des de la defensa blanc-i-vermella, sobretot buscant-li les pessigolles al capità manresà, Solernou, que des de l’inici de la represa jugava amb una targeta groga a la seva esquena.

L’entrada de Moha per Solernou va capgirar una situació concreta, però els visitants van seguir pressionant de valent. També és cert que, a banda alguna situació d’incertesa però lluny de significar perill real, Marc Vito no va patir gens per defensar els seus dominis. És més, l’aproximació més perillosa a la segona part la va protagonitzar el Manresa amb un llançament de falta a l’olla que va rematar De Sande de cap i que la bona situació sota pals d’Èric impediria que es transformés en res transcendent (79’).

Però quan tot semblava abocat a un atac a la desesperada del Santfeliuenc davant un Manresa que, això sí, era capaç de neutralitzar el seu rival amb patiment, sí, però amb ordre, també, arribaria la jugada clau. Torres servia de banda amb molta força, com si fos un corner, i Sergi rematava de mitja xilena una pilota que acabaria estavellant-se en les mans de Toldrà. Pol Arena tornava a assenyalar el punt d’onze metres i, ara sí, el Santfeliuenc estroncava definitivament les il·lusions manresanes de trencar amb una victòria la cadència de quatre empats consecutius i d’acostar-se un xic més a l’objectiu sobrevingut durant la temporada, malgrat que un xut de falta d’Izan Checa als 93’, que va llepar el travesser, podia haver desfermat l’eufòria en un equip al que ni tan sols aquest empat li entela la seva gran temporada.