Però cada cop que Sísif era a prop d’arribar al cim, la pedra queia cap avall. I tornava a començar. Hermes deu ser el mateix Déu que sembla haver castigat el Manresa a empènyer muntanya amunt una gran pedra (la victòria) d’ençà que els joves futbolistes blanc-i-vermells van tenir la gosadia de profanar, el 10 de gener, el temple de l’Olímpic (Olímpic/Olímpico/Olimpo) de Terrassa.

Així, setmana rere setmana, cada cop que el Manresa ha sigut a prop del cim, la gran pedra ha caigut muntanya avall. I tornar a començar! Ahir, sense fer precisament el partit més complet, el Manresa va ser capaç de posar la pilota a l’àrea rival en més de trenta ocasions, va llançar sis córners i va rebre setze faltes d’un equip que arribà al Congost amb la idea clara de no perdre, més que explotar les virtuts que el van dur a guanyar el líder tres dies abans. Malgrat el domini local davant la teranyina plantejada per Ramon Maria Calderé, tan sols una gran mà de Segovia, impedint un golàs d’Èrik Rafael, i una gran ocasió al darrer cremallot de Toni Sureda, van poder trencar la sequera golejadora d’una tarda de dissabte. Van haver-hi més opcions, però més previsibles i que el porter visitant les va neutralitzar o els jugadors locals no les van encertar. Per part visitant, autobús i un illot a dalt, Dani Ruiz, per si caçava alguna pilota que possés en algun compromís a un Marc Vito que va ser, pràcticament, un espectador més.

 Dos no es barallen si un no vol. Això és, més o menys, el que va passar sobre la gespa del Congost i que va evitar que es veiés un partit més obert i atractiu. El Manresa es va fer amb el control de la pilota pràcticament durant tot el partit davant un equip que només guardava la vinya i, com apuntava anteriorment, deixava l’ex del Manresa Dani Ruiz com a únic referent ofensiu. Va ser un domini estèril per part d’un Manresa que va tenir moltes dificultats per superar la teranyina defensiva visitant i per crear perill real pels dominis de Segovia.



Noah va ser el primer que va penetrar dins l’entramat groc-i-negre, però el seu xut en carrera va ser massa centrat i el va atrapar el porter visitant sense dificultats (8’). Poc després, un centre-xut enverinat de Toni Sureda va posar l’ai al cor de Segovia, però sense que transcendís més enllà de l’ensurt (12’). Qui sí que va fregar el gol seria Èrik Rafael amb un xut des del balcó de l’àrea que només una gran mà del porter rival va impedir que es convertís en el primer gol de la tarda i que, de pas, hagués obert una altra mena de partit. La pilota anava per l’esquadra, però Segovia va poder enviar-la a córner. En temps afegit de la primera part, una falta llançada i penjada a l’olla per Toni Sureda la remataria Noah de cap, però l’esfèric moriria en mans de Segovia. I amb tot per decidir s’arribaria al descans.

 A la represa el guió no va diferir gaire del de la primera part, encara que es van viure més situacions de perill a les dues àrees, sobretot a la visitant. La primera ocasió arribaria del peu esquerra de Toni Sureda, arran d’una centrada d’Aleix Díaz, però el xut a boca de canó trobaria l’encert en la col·locació de Segovia (50’). La següent aproximació amb perill arribaria a pilota parada, quan Izan Checa xutaria ras i col·locat a la soca del pal, des d’on el porter rival enviaria a córner (72’). Dos xuts alts, d’Aleix Díaz i Noah (aquest de cap), engreixarien les estadístiques locals abans que Izan Checa tornés a posar a proba la col·locació de Segovia amb un xut des de fora de l’àrea amb cert perill (76’). Mentrestant, la ‘Monta’ tan sols albiraria la porteria de Marc Vito en un xut sense perill de José Santos (52’); en una mitja volta de Dani Ruiz amb xut per sobre del travesser (57’) i amb un xut llunyà de Joan Verdú que atraparia el porter local sense despentinar-se (71’).

 La recta final va viure un setge manresà sobre la porteria de Segovia, però la dictadura del rellotge no va permetre els deixebles de Ferran Costa trobar amb serenor la tecla adient per assaltar definitivament el cau groc-i-negre. Però tots els esforços del Manresa a punt van estar de trobar el seu just premi a la darrera jugada del partit, uns quants segons més enllà del minut 93. Va ser una pilota jugada per l’esquerra de l’atac que Toni Sureda acabaria penjant al cor de l’àrea; allà va aparèixer Uri Pérez per connectar un cop de cap que no va trobar porteria però que, en la seva trajectòria, es va trobar novament amb Toni Sureda dins de l’àrea petita, un xic escorat; el balear, tal i com li va venir, va etzibar un xut amb la seva cama dreta que, al seu pas, va trobar el porter Segovia i Alex Alba estirats per terra, però l’esfèric va passar fregant el segon pal i en aquell instant s’esvaïen les possibilitats de cantar victòria. Sísif (el Manresa) va estar a punt de fer arribar aquella gran pedra (la victòria) al cap d’amunt de la muntanya, però, novament, tornava a caure cap avall (i un altre empat!). A Valls, el 21 de març, novè capítol de la sèrie ‘El càstig de Sísif’, que si ahir hagués estat nominada pels premis Goya a la millor sèrie, segur que s’enduia una estatueta.