Són plantes lleguminoses perquè els seus fruits creixen dins d'una beina, però només es consideren llegums els que es cullen únicament per a obtenir la seva llavor seca. Aquesta seria la gran diferència que els separa dels collits com a llegums verds que són considerats verdures o hortalisses. A part dels més comuns, com a llenties, cigrons, mongetes, frèjoles o pèsols, també són llegums els cacauets i els tramussos, si bé pel seu valor nutricional, es consideren més prop de la fruita seca.
Entre els seus molts avantatges, destaquen que es poden conservar durant mesos sense perdre res de les seves propietats originals, que tenen més potassi que els plàtans o que aporten més proteïnes vegetals que la quinoa, però existeixen moltes més.

- Són baixos en greixos.
- Rics en fibra soluble, fonamental per a un aparell digestiu que funcioni correctament.
- Controlen el colesterol i el sucre en sang.
- Tenen moltes vitamines del tipus B, així com multitud de minerals: zinc, magnesi, potassi, ferro i fòsfor.
- Són baixos en sodi, recomanats per tant en dietes baixes en sal.
- Són adequats per a celíacs, perquè estan gairebé lliures de glútens.

El seu consum per tant és necessari per a cuidar la nostra salut i sadollar el nostre apetit sense sumar calories. Alguna de les curiositats sobre els llegums és que el més gran del món es diu "Entada Gigas" o més conegut com "escala de Mico". Les beines mesuren uns dos metres i creixen en les selves tropicals. Malgrat el seu bonic aspecte (en forma de cor) no són comestibles.

Un truc per a evitar o almenys, minimitzar els gasos i les flatulències que provoquen i que és la raó per la qual alguns prefereixin no menjar-los, és afegir al guisat comí, clau o llorer. També cal saber que si es trituren, tampoc produeixen gasos.
Cuinats en olla com ho feien les nostres àvies, transformats en paté per a untar crudités o simplement cuits per a integrar-los en tota mena d'amanides, els llegums no poden faltar a la nostra alimentació per a mantenir una dieta equilibrada.