La Taula de Territori, liderada per la Cambra de Comerç de Manresa, reclama que el projecte d’ampliació dels FGC a la capital del Bages no limiti el creixement del tren a la comarca. “Cal fer un estudi ampli perquè les obres que ara es projecten no limitin possibilitats. És com un puzle, la peça que ara fem ha de garantir que el conjunt s’aguanti i sigui coherent”, subratlla el secretari del Col•legi d’Arquitectes a la Catalunya Central, Enric Masana. El projecte preveu el soterrament de la línia, l’enderrocament del Baixador i la creació d’una nova estació al centre de la ciutat.
La CUP, per la seva banda, demana que no se centri la mirada només en Manresa i que s’aprofiti aquesta inversió per recuperar el projecte de tren comarcal. Entre 40 i 60 MEUR. Aquesta és la inversió que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) preveu fer a Manresa per a l’ampliació i la integració urbana de la línia Llobregat-Anoia a la ciutat. La proposta implica soterrar la línia entre l’estació de Manresa-Alta i Manresa-Baixador i allargar la línia actual uns 500 metres, fins a l’entorn de la plaça Espanya o de la plaça Font de les Oques. Així, la línia arribarà més a prop del centre de la ciutat i de punts estratègics com el CAP Bages. Per altra banda, el projecte també contempla l’enderrocament de l’estació de Manresa-Baixador i la urbanització de l’espai. La previsió és que les obres s’executin entre el 2023 i el 2025, amb una durada prevista d’uns tres anys.
Per a l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, es tracta d’un projecte “importantíssim” per a la ciutat, ja que permetrà eliminar una barrera arquitectònica, i “recosir dos barris separats per la línia de tren”. Sens dubte, es tracta d’una inversió històrica a la ciutat, ja que, segons l’alcalde, fa més de mig segle que FGC no hi inverteix.
“Durant molts anys hem vist com s’ha actuat als Vallesos amb grans inversions i nosaltres ho hem vist amb una certa enveja. Hem vist com aquestes inversions han estat capaces de transformar aquestes ciutats del Vallès i ara hem de fer possible que aquesta transformació també sigui a Manresa”, ha explicat Aloy.
La nova estació: a la plaça Espanya o a la plaça de les Oques
El projecte preveu la construcció d’una nova estació al centre de la ciutat, i es contemplen dos escenaris: la plaça Espanya i la plaça de les Oques. Des de la Taula de Territori, la seva portaveu i presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacós, és partidària de la plaça de les Oques perquè és l’opció que considera que no limita la futura expansió de la línia.
La línia R5/R50
La línia Llobregat-Anoia arriba a Manresa de la plaça d’Espanya de Barcelona. Entre d’altres, passa per Martorell, Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet, i, a la capital del Bages, té parades a Viladordis, a Manresa Alta (entre la carretera de Santpedor i la de Vic) i Manresa Baixador, amb l’entrada al carrer del Primer de Maig. La línia es remunta al segle XIX i el tram Martorell-Manresa al primer quart del segle XX.
El metro comarcal
De la seva banda, la CUP de la Catalunya Central insta els ajuntaments del Bages, el Consell Comarcal i FGC a repensar el model de mobilitat ferroviària al Bages i recuperar la vella proposta d’ampliar el servei de passatgers i mercaderies des de Manresa cap a Sallent i Súria aprofitant la xarxa de transport de la potassa. “Ara es triguen 50 minuts en autocar per anar de Sallent a Santpedor, dos pobles que estan a tocar, si tinguéssim el tren comarcal amb cinc minuts estaríem connectats”, explica.
Per això, creu que abans de fer “millores urbanístiques a Manresa” cal recuperar aquest projecte i obrir el focus a tota la comarca. De fet, fa més d’una dècada, la Generalitat ja va encarregar el projecte de tren comarcal, que mai s’ha fet realitat per falta de pressupost.
L’alcalde de Manresa, però, assegura que les obres que ara es projecten a la ciutat només són “una peça més” de tot el potencial que té aquesta línia com a “metro comarcal i sempre mirant cap al nord”. Aloy creu que totes dues coses són compatibles. “Celebrem que hi hagi aquesta mirada a la Catalunya Central i aquesta és només una primera fase que hem d’assegurar que vingui seguida d’altres inversions”, conclou.
