Divendres 24 de setembre de 2021
PORTADA MANRESA BAGES CATALUNYA CENTRAL ESPORTS CULTURA TENDÈNCIES
ST. JOAN ST. VICENÇ ST. FRUITÓS SANTPEDOR SALLENT NAVÀS SÚRIA NAVARCLES CARDONA MOIÀ
 
ÉS NOTÍCIA:

Darrera jornada sense opcions del Cd’E Manresa
Hi havia una vegada uns nens que sempre es trobaven en un tros d’un camp per jugar a futbol, el seu esport favorit. Dia rere dia, tros amunt, tros avall; pilota amunt, pilota avall, gaudien d’un joc que els feia feliços.
Ultim partit de la temporada al Congost. Foto: Jordi Preñanosa

Redaccio/ Sergi Vazquez  
10/05/2021 16:50
El Punt al Pati i el Punt el Campus reprenen la seva activitat als centres d'ensenyament de Manresa
Formació en «Comunicació no-violenta i prevenció de conflictes»
Jornada tècnica sobre residus
Exposició: “Cineclubisme: El públic s’organitza”
Sovint li deien a d’altres colles de nois, moltes vegades més grans, que si volien jugar contra ells. La majoria de les vegades els ‘nostres nens’ sortien vencedors d’aquelles batalletes que, a poc a poc, anaven despertant la curiositat dels vilatans d’aquell petit poble, que es reunien al voltant del camp per gaudir del joc d’aquella canalla. Els nens eren feliços i gaudien del que feien, però un matí de primavera, a primers de maig, va arribar l’amo del tros i tota aquella alegria es va acabar. L’home, que era el més ric del poble, va fer fora aquells marrecs d’aquell tros de les seves terres.

Com us atreviu a trepitjar els meus camps sense el meu permís?, els hi va cridar l’amo del tros. -Fora d’aquí, marrecs del dimoni, i no torneu mai més!  Els nens van haver de marxar amb el cap cot, a la vegada que els veïns del poble que eren allà li recriminaven a aquell dèspota la seva actitud contra uns nens que no li feien cap mal a ningú i que, a més a més, a ells també els feia feliços veient-los jugar a futbol, amunt i avall d’aquell maleit tros de terra. Però aquells pobletans li va prometre a aquells nens que li buscarien un altre lloc perquè poguessin seguir divertint-se amb el seu joc favorit. I així seria que, pocs mesos després, aquells nanos tornarien a trobar-se en un altre camp, en un altre tros, i tornarien a ser feliços. I ha fer feliços als demés. I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

 Després de la ficció relatada anteriorment, la realitat del penúltim capítol del conte protagonitzat pel Manresa aquesta temporada va ser un altre vull i no puc d’un equip blanc-i-vermell que va tornar a donar una gran imatge, aquesta vegada davant un gran equip, però que no va poder convertir el gran joc desenvolupat en, almenys, algun gol que li hagués deixat via lliure per dependre de sí mateix en la pròxima visita a Can Pexauet.

Les ocasions de gol van ser escadusseres, un parell pel Manresa i tres pels visitants. Una internada d’Izan Checa pel carril del mig, amb xut franc des de l’interior de l’àrea però que Arnau va minimitzar seria la primera (14’). Un pèrdua de pilota d’Àlex Iglesias li va permetre a Carreón presentar-se a boca de gol, però la seva rematada va estavellar-se en la part exterior de la xarxa (41’). A la represa seria Aleix Díaz qui va gaudir d’una gran ocasió, després d’una jugada de Solernou per la banda dreta de l’atac manresà, però el seu xut, amb la cama dreta, a un pam de la porteria visitant i amb Arnau batut, sortiria massa creuat (51’). Una falta directa de Ton Alcover, que anava a l’esquadra però que la seguretat Marc Vito la va convertir en anecdòtica (67’), i un cop de cap en planxa de Llamas que va obligar el porter manresà a fer una gran aturada (aturada, no refús), seria el bagatge ofensiu d’un Sant Andreu que, malgrat que és cert que va buscar sempre que va poder la porteria local, va donar mostres que l’empat no li era un resultat del tot dolent del tot.

No va poder ser. La munió d’aficionats que es van donar cita al Congost no van poder celebrar una necessitada victòria, però al final del partit sí que van reconèixer que aquells jugadors (aquells nens) els havien fet gaudir malgrat l’enèsim empat  d’una temporada en que el futbol no ha sigut just amb el seu joc. Potser em surto de mare, però si Isabel Díaz Ayuso diu que España li deu dos o tres (perquè s’atribueix haver fet fora Pablo Iglesias de la política activa i altres martingales), quantes li deu el futbol (de les que li ha tret) a un Manresa que, fora d’algun accident, ho ha brodat aquesta temporada?



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Arxivat a: CEM   ESPORTS   FUTBOL 
També et pot interessar:
ESPORTS
Bons resultats dels escaquistes del Catalonia-Joviat a Sitges, Olot i Santpedor
FUTBOL
El CE Manresa continua abonat al o-o contra la UE Vilassar
FUTBOL
Empat del Covisa Manresa

FUTBOL
Covisa Manresa anirà a per totes
ESPORTS
Campionat de Suïssa d’escacs U14
FUTBOL
El CE Manresa s'estrena al Congost amb una victòria
El supermercat cooperatiu de Manresa programa una jornada de portes obertes
Torna l'activitat a Foto Art Manresa
Sant Vicenç de Castellet recupera la Setmana de la Gent Gran
A l’octubre començarà a definir-se el nou pressupost participatiu de Solsona
Fundació Turisme i Fires de Manresa convoquen una plaça de creador/a de continguts
El Kursaal recordarà el divendres 1 d’octubre la història del vaixell ‘Winnipeg’
El Punt al Pati i el Punt el Campus reprenen la seva activitat als centres d'ensenyament de Manresa
Formació en «Comunicació no-violenta i prevenció de conflictes»




 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal | Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
Manresadiari.cat és un producte de:

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]