El col·lectiu format per les persones joves ha estat un dels sectors de població més afectats per la pandèmia de la Covid-19, sobretot a nivell emocional i ha estat injustament criminalitzat. Aquesta ha estat una de les principals reflexions i punt en el que han coincidits tots els participants  a la jornada "Llibertat i convivència a l'espai públic", que ha tingut de manera telemàtica. La trobada ha estat organitzada per la Diputació de Barcelona dins el cicle Reflexions entorn de les polítiques locals de joventut.

L'objectiu de la jornada, que ha comptat amb l'assistència de més de 130 participants, ha estat reflexionar sobre l'ús que fan els joves de l'espai públic, sobretot en context de pandèmia, i quin rol hi juga la convivència en aquests espais d'ús compartit entre diferents col·lectius. A la trobada han participat el diputat d'Educació, de Joventut i la diputada d'Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega, Javier Silva i Lluïsa Moret, respectivament.

La jornada ha comptat amb la ponència "Joves i espai públic en temps de pandèmia", a càrrec de Carles Feixa, catedràtic d'antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra, que ha fet una detallada intervenció sobre com els joves fan ús de l'espai públic. Tot seguit s'ha iniciat la taula rodona "Protagonistes divergents en un escenari comú". La taula ha estat formada per un especialista en joventut, en mediació, un policia i un jove, entre d'altres representants.

Durant la seva intervenció Lluïsa Moret ha destacat com el col·lectiu  dels joves ha estat una dels sectors de població més afectats i criminalitzats per la pandèmia. «S'ha de treballar sobre aquest aspecte i a través de polítiques de joventut des de la mirada dels joves», ha afirmat  Moret, i ha recordat «la importància de jornades com la d'avui que serveixen per reflexionar de manera col·lectiva sobre aquesta i altres qüestions». De la seva banda Alfredo Vega ha subratllat que «les polítiques de joventut són un tema transversal dins de l'administració i és fonamental treballar de manera conjunta entre tots els actors implicats».

Vega ha reflexionat sobre com és durant «l'adolescència que el grup i la interrelació amb els iguals forma part del procés de cerca de la identitat i de transició a l'edat adulta dels joves». I ha reblat com «el confinament i l'abandonament de l'espai públic ha fet molt visible la presència d'un part molt reduïda de joves que ha comportat la injusta estigmatització d'aquest col·lectiu».

L'arribada de la COVID, el tancament de fa poc més d'un any, les restriccions a la mobilitat, el toc de queda, el tancament d'equipaments o la limitació de les reunions ha trencat amb aquests espai de trobada i ha impossibilitat a una generació de joves experimentar aquest espai de llibertat i convivència amb els iguals. Tot i així cal posar en valor que molts joves no tan visibles han sofert la retallada de la seva llibertat a causa de la pandèmia, i han fet ús de l'espai públic respectant la llibertat de les diferents persones.

Paral·lelament Javier Silva, que ha clos la jornada, ha destacat que «l'aplicació de mesures restrictives per causa de la pandèmia ha agreujat la percepció o el missatge que la joventut es comporta i fa un ús inadequat de l'espai públic. D'alguna manera s'ha caigut en la culpabilització dels joves». I ha afegit  «la necessitat que hi ha de mirar de posar-nos en el lloc de l'altre. Les autoritats locals hem d'entendre el moment vital que suposa la joventut, la seva socialització, les seves necessitats, i a l'hora, els joves han de fer un esforç per situar-se en el lloc de les autoritats locals, de les seves obligacions cap al conjunt de la ciutadania i cap a la seva obligació de garantir la convivència i els drets de tothom».

En l'actual context de recuperació de la vida social i cultural cal fixar-se en com recuperar, novament i progressivament, la vida als espais públics: carrers, les places, les parcs, els jardins,... ja que són els espais de relació principal en les ciutats i pobles, escenaris usuals, comuns, corrents, quotidians, espontanis, on es posa en acció el fet de viure junts, de conviure.